El Danubi, de Claudio Magris, un llibre traduït a molts d'idiomes i també al català (Edicions de 1984, 2002), m'ha semblat una introducció prou eficaç -malgrat la seva inevitable complexitat expositiva- a una temàtica ben europea però tanmateix no gaire coneguda a Sefarad, entre nosaltres. Per descomptat, es tracta d'un autèntic llibre riu, tant per la seva forma discursiva com per la seva matèria, matèria gairebé enciclopèdica, de la qual resultaria difícil exagerar la vastitud: la conca danubiana té més de 800.000 quilòmetres quadrats que aboquen cada any un cabal de l'ordre dels dos-cents mil milions de metres cúbics al Mar Negre i no és menys impressionant el nombre de llengües i cultures que hi han coincidit i hi coincideixen, sense oblidar les seves peculiaritats històriques l'estudi de les quals pot perfectament començar-se per l'imperi dels Habsburgs, «que el mite i la ideologia van convertir en símbol d'una koiné plural i supranacional», l'himne del qual l'autor ens subratlla que es cantava en onze llengües diferents (!).
Cal recordar que Claudio Magris és un germanista de fama internacional i que per qualque cosa la seva tesi de llicenciatura va dedicar-se a Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna. I tampoc podem deixar de tenir present que la seva estimada ciutat natal, Trieste, on fa classes a la Universitat, llegeix i escriu, va formar part de l'imperi austrohongarès durant segles, amb la importància que comportava el fet d'esser pràcticament la seva única sortida al mar. L'autor es preocupa prou d'insistir-nos: «La sobirania dels Habsburg no és el despotisme centralista i anivellador de Lluís XIV, Frederic II, Napoleó, sinó que més aviat administra la resistència que l'universalisme i el particularisme medieval oposen a l'Estat modern».
Essent Magris tal vegada més un lletraferit que un erudit o un assagista (sense deixar tampoc d'esser aquestes coses), en el llibre van compareixent -a mesura que el viatge va passant pels indrets relacionats- una gran corrua de pensadors i escriptors de la Mitteleuropa que recorre el gran riu, començant pel fill del sagristà de Messkirch, en la Selva Negra, i acabant amb Panait Istrati, el poeta de Braila o Ibrail, en el delta immens en la costa romanesa. Passant per Celine, Kafka, Grillpanzer, Mariane Jung (de casada Willemer, la Suleika de Goethe), Canetti, Wittgenstein, Musil, Lukács, Joseph Roth, Freud i un molt llarg etcètera.
Un dels fets que El Danubi ens recorda de manera colpidora és l'existència d'una pluralitat de minories de llengua alemanya a l'Europa central i dins la conca danubiana. Macris ens conta, per exemple, que s'ha trobat a Transilvania «en un mosaic plurinacional romano-alemany-magiar, en el qual fa vuit segles que viuen els saxons, els colons alemanys que va fer venir el rei hongarès Geza II... Ara la seva presència plurisecular en aquestes terres arriba a l'ocàs. La cultura alemanya, i amb ella la jueva, ha estat un factor d'unitat i de civilització a l'Europa centreoriental». Cal reconèixer, en efecte, que hi va haver una expansió històrica dels alemanys molt anterior a l'expansió nazi. Les migracions forçades i les repressions que es varen produir en acabar la Segona Guerra Mundial són fets ben deplorables, per molt que fossin provocats pel mateix expansionisme nazi.
Quant al cas dels escriptors en alemany de Romania, Magris escriu: «Privat d'un món alemany, representa la realitat la realitat romanesa amb un llenguatge que li és estrany». Destaca, de més a més, que l'emigració a l'Alemanya occidental tampoc no ha estat sempre una verdadera solució. Si a un escriptor no se'l pot desarrelar de la seva llengua, tampoc se'l pot arrancar de la seva terra, del seu paisatge. Aquest va esser el cas de Rolf Bossert, un jove poeta que l'autor va conèixer a Bucarest i que, quan va aconseguir finalment traslladar-se a la República Federal, on va trobar l'èxit a més de la llibertat, uns mesos més tard es va suïcidar.
Bartomeu Fiol, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.