Apunt sobre el punt de vista

Hi ha coses que d'aquí a quatre dies ja no tendran importància perquè hauran desaparegut de l'horitzó de les nostres poblacions. La seva desaparició no ve donava per la seva superació o desproblematització, sinó perquè vivim en un món que tira endavant mentre deixa un enfilall de qüestions sense resoldre: així és com s'empobreix la vida i com els nexes amb el passat, entès com a matèria prima de la cultura dels pobles, es van desintegrant, no sense deixar agents cancerígens en l'aire. No estic segur que encara pugui tenir una mica de sentit convidar-nos tots plegats a pensar en com el desarrelament, amb la seva inevitable distorsió del punt de vista dels professionals, ha afectat la qualitat de la informació. El desarrelament no ve determinat pel lloc d'origen, sinó per la voluntat de fer part d'un país. Tantes vegades ho hem dit, que no passarà res per repetir que Mallorca -i la nostra comunitat en general- és una terra molt afavorida per la incorporació de professionals, artistes, intel·lectuals, obrers, funcionaris, procedents d'arreu del món, que s'han inserit en la vida del país i hi ha fet aportacions crucials. També ha passat això en el periodisme, i, com en tots els camps, la mallorquinitat de DNI no s'ha mostrat com una garantia fiable. Pertot hi ha de tot. Una part d'aquest tot, en la informació al nostre país, treballa sota la síndrome de la província com a entitat que s'ha de transcendir dia a dia per mantenir l'auto-estima i marcar distàncies amb l'altra part d'aquest tot, aquella que ha assumit el país com a punt de partida per observar el món amb una visió associable a les onades concèntriques produïdes per un impacte en la superfície plana de l'aigua. Es fabrica en el nostre país molta d'informació llastada per la no assumpció d'un punt de vista nodrit en l'anàlisi de la nostra realitat i per l'apropiació indeguda de punts de vista suposadament més cosmopolites. El desarrelament genera inseguretat generalment tocada d'arrogància i, així, la garantia de qualitat l'aporta la procedència externa de personatges, de fets i de testimonis. No es tracta, com no fa falta dir, d'una qüestió ideològica en el sentit més convencional del mot -i suposant que hi hagi qüestions plantejables fora de tota ideologia. Es tracta d'una qüestió més prop de l'antropologia, i que ens afecta com a subjectes i objectes de la informació. Sovint us haureu sentit observats, des dels vostres mateixos mitjans de comunicació, amb la curiositat de qui, provenint de fora, us descobreix per a la resta del món i mira de definir-vos de manera que a fora es puguin fer una idea de com sou i de per quines misterioses raons actuau. De vegades la situació es torna més vexatòria, això passa quan el per què del tot plegat us ho volen explicar a vosaltres mateixos. La passa següent és perdonar-vos la vida. Però encara n'hi ha una altra: que no us la perdonin, cosa que molt s'estila.