María Zambrano a la pantalla
De vegades, el cine, a més de dur a terme una incursió en el món de l'estètica, assoleix realitzar una funció educativa. Aleshores, en terres on la ignorància és encara, i ho continuarà essent molt temps, la nota predominant, el relat abasta un interès col·lectiu capaç d'apassionar molt diferents cinèfils. La lectura recent de Veinte años y un día de Jorge Semprún, novel·la farcida de personatges de la vida real a partir de l'experiència de Federico Sánchez i un curiós revivals anual d'un afusellament del 36 a la finca de La Companza, més tard propietat dels Dominguín, m'ha fet posar esment en l'escàs interès que desperta, entre nosaltres, el món de la resistència antifranquista, l'exili o la repressió. No és així en altres llocs d'Espanya, i bé ho demostra que el llibre de Semprún -primera novel·la que ha escrit en castellà: és, de fet, un escriptor francès- obtingués un premi concedit per llibreters a obra publicada. Federico Sánchez, dirigent del partit comunista, apareix també amb el pseudònim d'Agustín Larrea (homenatge a Juan Larrea, escriptor de l'exili), amb un DNI on figura el llinatge Artigas (obra d'art de Domingo Malagón, un «manetes» de l'aparat clandestí del partit), i també assisteix a un sopar a Roma, a la casa de María Zambrano, sota els llinatges Semprún Gurrea, que és com firmava a Cruz y Raya de Bergamín. Tot plegat, em confirmava el poc que sé de la filòsofa María Zambrano (Vélez, Màlaga, 1907-Madrid, 1991), deixebla d'Ortega. Culpa meva, sens dubte, perquè dins el seu ample camp de reflexió, evoluciona a partir de la «raó vital» orteguiana (síntesi del vitalisme i el racionalisme), fins a establir la «raó poètica» que, vulguis no vulguis, havia d'apassionar-me. Si més no perquè el sintagma sembla voler arraconar el quefer de tants i tants analfabets genialoides que, a l'hora de fer poesia, es posen per barret qualsevol contacte amb el món de la intel·ligència ordenada. Raó+Poesia, un binomi que s'adreça alhora a la raó i al sentiment, com han fet sempre els més grans poetes universals al llarg de la història de la humanitat. Na Fiona Campbelm'interroga al voltant de la qualitat del film.
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Reclamen el desallotjament de dos edificis històrics de Palma, ocupats pel Ministeri de Defensa i per la família reial espanyola
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.