Emblemàtics

l l l
Amb l'avantatge de no haver de demanar permís per dir la meva, amoll una idea sense esperança d'arrelar ni en una paperera oficial. Si es parla d'un edifici emblemàtic -com a possibilitat; que després la realitat de la disponibilitat econòmica de qui se n'hagi de fer càrrec rebaixarà l'alegria de tant «emblematisme»-, és necessari recordar que en la façana marítima ja n'hi ha un: el de GESA. Segons totes les veus del cor governamental, aquest edifici que durant molts d'anys ens ha apropat l'època al calendari, té una condemna a mort sense amnistia possible. Fins allà on jo sé, l'arquitecte Ferragut no s'enfrontà a l'Opus Dei. El seu col·lega Fisac patí tal persecució de «l'obra» que, fins i tot, aconseguiren enderrocar un dels seus edificis més destacats: el conegut com la Pagoda, a Madrid. Llevonces, si no hi ha res personal contra l'autor, l'arquitectura aconsegueix consens sobre la seva vàlua i, tanmateix, acabaran aixecant un altre mur als veïns del darrere, no seria millor convocar un concurs internacional de projectes que tenguessin l'actual edifici com a base? No demanaré què guanyen amb el que pretenen. Seré més modest i només voldré saber què hi guanyarà la ciutat. Per ara, tenc molts dubtes i la norma més seguida és que sempre hi hem perdut quan s'hi posen a acabar amb tot allò que ens identifica com a ciutat històrica: siguin els colors dels taxis, les troballes musulmanes o l'arquitectura industrial de les darreries del segle XIX i els principis del XX. I aquí m'atur, perquè no es tracta de fer inventari. Si no fos perquè crec que hi ha una ínfima minoria que ja els va bé que no hi hagi Palau de Congressos i una altra, no necessàriament diferent, que pegaran un «pelotasso» quan es faci, pensaria que ningú hi guanyarà amb la desaparició de l'edifici de l'elèctrica. Però ja ho veis: n'hi ha que sempre hi guanyen.