No voldria provocar una cridada a l'ordre dels que poden fer-ho al senyor Matas. A força d'aportar arguments talment els cregués, segur que en la seva ofídica habilitat troba la manera d'escapolir-se de l'estreta de totpoderós. Podria fer creure que el nou Palau de Congressos no erosionaria el negoci que ha crescut mentre crèiem esperar-lo (en un procés similar al creixement de la sanitat privada mentre deien fer les passes per a millorar i engrandir la pública) o que el conjunt de l'anomenat «sector» ho demanda amb tanta fermesa com reverència a la «reina mare». Ja ha fet aparèixer el senyor Flaquer amb la cançoneta que no ens costarà res perquè ho pagarà el concessionari, sense concretar, tan sols, si el sortat beneficiari també es farà càrrec de l'increment dels costs que pot suposar un projecte arquitectònicament punter. Recordau com allò que en diuen eParc de les Estacions es va fer amb un concurs públic on no hi havia projectes deslligats dels concessionaris de l'obra, i així ens ha anat.
l l l
Amb l'avantatge de no haver de demanar permís per dir la meva, amoll una idea sense esperança d'arrelar ni en una paperera oficial. Si es parla d'un edifici emblemàtic -com a possibilitat; que després la realitat de la disponibilitat econòmica de qui se n'hagi de fer càrrec rebaixarà l'alegria de tant «emblematisme»-, és necessari recordar que en la façana marítima ja n'hi ha un: el de GESA. Segons totes les veus del cor governamental, aquest edifici que durant molts d'anys ens ha apropat l'època al calendari, té una condemna a mort sense amnistia possible. Fins allà on jo sé, l'arquitecte Ferragut no s'enfrontà a l'Opus Dei. El seu col·lega Fisac patí tal persecució de «l'obra» que, fins i tot, aconseguiren enderrocar un dels seus edificis més destacats: el conegut com la Pagoda, a Madrid. Llevonces, si no hi ha res personal contra l'autor, l'arquitectura aconsegueix consens sobre la seva vàlua i, tanmateix, acabaran aixecant un altre mur als veïns del darrere, no seria millor convocar un concurs internacional de projectes que tenguessin l'actual edifici com a base? No demanaré què guanyen amb el que pretenen. Seré més modest i només voldré saber què hi guanyarà la ciutat. Per ara, tenc molts dubtes i la norma més seguida és que sempre hi hem perdut quan s'hi posen a acabar amb tot allò que ens identifica com a ciutat històrica: siguin els colors dels taxis, les troballes musulmanes o l'arquitectura industrial de les darreries del segle XIX i els principis del XX. I aquí m'atur, perquè no es tracta de fer inventari. Si no fos perquè crec que hi ha una ínfima minoria que ja els va bé que no hi hagi Palau de Congressos i una altra, no necessàriament diferent, que pegaran un «pelotasso» quan es faci, pensaria que ningú hi guanyarà amb la desaparició de l'edifici de l'elèctrica. Però ja ho veis: n'hi ha que sempre hi guanyen.
