La incongruència de Maragall

Si la Generalitat de Catalunya no té un president contundent en una qüestió tan essencial, la crispació i els malentesos s'incrementaran de manera imparable. És curiós com els polítics de Madrid, siguin del color polític que siguin, sempre intenten el mateix: per una banda predicar la unitat d'Espanya i per l'altra dividir i intentar trencar la unitat de la segona llengua més parlada de l'Estat. Això és el que ha d'entendre Zapatero i això és el que li ha de transmetre Maragall. El president de la Generalitat està obligat a defensar la unitat de la llengua no ja als tribunals, sinó exercint el seu legítim dret de manifestar-se al carrer si és necessari. Només la tossudesa de Maragall pot fer canviar Zapatero de visió i d'opinió sobre un fet que, com a lleonès que és, ignora de cap a coa.