Triomf sobre l'arc de triomf de Baharia

TW
0

A Baharia hi vaig anar quan només sabia que era un oasi d'Egipte que quedava molt lluny. Corria l'any 1996. De tornada vaig trobar el llibre Islands of the Blest. A Guide to the Oasis and Western Desert of Egypt, de Cassandra Vivian, que ho explica tot sobre els oasis. És quan vaig descobrir que a l'oasi que acabava de visitar hi havia un munt de llocs arqueològics. I, entre ells, un arc de triomf romà. La conclusió fou que caldria tornar-hi.

En successius viatges fou possible conèixer un bon nombre de restes arqueològiques. Fins i tot -mesclat amb un grup d'arqueòlegs alemanys- les famoses mòmies daurades, patrimoni de Zahi Hawass, autor del llibre Valley of the Golden Mummies i responsable de la zona arqueològica que va de Gizeh cap avall. Amb tot, no hi havia manera de saber on s'amagava l'arc romà. Però la sort fa que als oasis hi passin coses increïbles. Una d'aquestes es materialitza en un book shop situat als baixos d'un hotel de nova construcció. La botiga ofereix no més de mitja dotzena de títols i una ben curta col·lecció de postals. I cal suposar que d'aquest «negoci» n'han de viure el propietari i els dos empleats que el duen. El seu best seller és un llibre de Farid Atiya i Jenny Jobbins, publicat aquest any, amb edicions anglesa, francesa, italiana... I castellana: El Desierto Silencioso I. Los oasis de Bahariya y Farafra, amb dues fotografies de l'arc romà! Un monument que, dins el segle XIX, el francès Fréderic Calliaud va descriure amb quatre columnes. Més endavant, l'alemany Gerhald Rohlfs ja només n'hi trobà dues. I de cada dia més desfet.

Amb el llibre a les mans, i acompanyat d'un empleat del «negoci» on el venen, ens encaminarem a la recerca de l'arc. Com que no se'n sortia, fou providencial l'ajuda d'un voluntari que passava per allà. Ell el tenia localitzat. La gent ha aprofitat les pedres per fer portells i parets, i el que en resta sembla més un claper que un arc de triomf. Però finalment l'havia pogut veure!

Un petit triomf sobre l'arc de triomf que -temps era temps- donava la benvinguda a la gent que arribava a l'oasi.