La creació de la famosa Euroregió, divendres passat a Barcelona, provoca una sensació semblant al que sol passar quan se parla, comenta, discuteix i s'interpreta un avantprojecte sobre ics qüestió, i llavors, en convertir-se en projecte, se veu que no hi havia per tant i que, a més, finalment, en ser aprovat o concretat, qualsevol s'adona que entre el que se suposava que seria i el que és hi ha un univers de distància tal que és inevitable sentir un cert ridícul en recordar bona part, si no tots, els comentaris fets en la fase prèvia. Perquè, tal i com era previsible des que sobtadament el president balear Jaume Matas anuncià el seu suport i futura integració del seu govern, la realitat és que l'Euroregió creada és quelcom que està molt lluny de ser el que se suposava que seria. De fet, per l'anunciat dijous, no passa de ser l'habitual declaració de bones intencions. Per emmarcar més correctament cal atendre a un fet significatiu. El juliol de 2003 el qui aleshores era el president de les PIME de Balears, Jaume Xavier Roselló, explicava en una entrevista el sentit últim de la fundació, uns dies abans a Palma, d'un ens de col·laboració estratègica de cara a l'exterior entre la seva entitat patronal i les iguals de Catalunya i del País Valencià, que potencialment agrupava centenars de milers de petites empreses que, així, teòricament podrien col·laborar per eixamplar horitzons. Un objectiu que per a Roselló era d'imprescindible assoliment per poder competir amb garanties dins de la Unió. En aquells moment Pasqual Maragall parlava del seu projecte i rebia des del PP tot tipus de crítiques. En un espai d'opinió del col·lega Ultima Hora s'analitzaven, aquells dies, les dues iniciatives, la creada (de les PIME) i la hipotètica (l'Euroregió), argumentant que en el bessó eren el mateix. De fet, així ho havia dit Roselló. Doncs bé, al cap de poc, un càrrec de la PIME (no el president) desmentia que tenguessin cap relació i deia que l'Euroregió era quelcom «polític». Un «desmentit» al·lucinant perquè el mateix Roselló havia establert el paral·lelisme i, a més, la negació era impossible. Com s'explicava? Perquè aleshores l'Euroregió era pel PP (i la patronal no volia molestar-lo) una monstruositat pancatalanista (el famós Anschluss català, com digué Matas el desembre). Ha passat el temps i l'Euroregió ja existeix. Curiosament, el dia abans de fundar-se, dijous, Roselló (que ja no és president de la PIME balear, però sí del sector industrial d'aquesta patronal) presentava un informe sobre la indústria petita i mitjana (a partir d'enquestes entre els empresaris del sector) que conclou que el potencial desenvolupament cap a l'exterior de les indústries d'aquí és la qüestió «menys problemàtica» perquè a l'empresariat, senzillament, no l'interessa per res: «ens sona a xino, no existeix cap tipus de consciència, ni ens importa ni ens interessa», deia Roselló. L'endemà, a Barcelona, se creava l'Euroregió, amb la participació del nostre president Matas, l'objectiu més important de la qual, segons totes les intervencions dels participants, és la col·laboració estratègica econòmica (o sigui de les empreses) cap a l'exterior. Curiosa coincidència, eh? Per una banda, la confessió de qui havia estat abanderat patronal de la via de desenvolupament cap a l'exterior que aquesta pretensió, en realitat, importa un pebre als empresaris petits i mitjans (pel cas, industrials de Mallorca, però extensible a tot el sector empresarial d'igual magnitud a tot Balears) i, per l'altra, la creació de l'Euroregió que se suposa que té aquest objectiu. Truita girada: quan els petits empresaris deien que volen explorar la col·laboració per sortir a fora a competir, i l'Euroregió pareixia el canal més adequat, el govern balear s'hi oposava aferrissadament. Ara, quan aquells reconeixen que això de les aventures exteriors s'ho miren com mi veu ploure, l'executiu conservador balear s'hi implica. Una vegada desprovista de tota implicació política, l'Euroregió només queda com a estricte àmbit d'hipotètica col·laboració econòmica, la qual, emperò, sense estructura política que li doni suport i la canalitzi (i aquesta només pot ser una, no moltes alhora, perquè en aquest cas és un doi) és impossible. Col·laboració econòmica cap a fora que a Balears, a més, «sona a xino». S'entén ara perquè hi ha el govern balear a l'Euroregió? Doncs pareix que sí. Perquè, com se desprèn per extensió del que diuen els empresaris referits, per aquí se la veu com això, com un conte «xino».