El suïcidi de l'adolescent de 14 anys a causa de les befes que li feien els companys i les conseqüències que ha tengut després, és una notícia que mereix que li posem la màxima atenció les persones que tenim alguna cosa a veure amb l'educació, que som totes, especialment si hi ha indicis que s'hagués pogut evitar.

Que la seva família enviï una carta als mitjans de comunicació on es diu que no es va suïcidar, sinó que el varen suïcidar, que el varen deixar abandonat a la seva sort, tant el professorat com la direcció de l'escola, i que els companys diguin que el que passava a Jokin tothom ho sabia, és una qüestió molt delicada i requereix que s'arribi fins al final per destriar qui té la responsabilitat d'aquest fet tan desgraciat. Totes les persones que hem estat en algun moment de la nostra vida alumnes, coneixem perfectament la tendència que es té a l'escola de fer el feix damunt l'esquena d'algun dels seus habitants. Molts i moltes hem sofert alguna vexació d'algun tipus i també som molts els que hem participat i hem abusat d'algun company o companya. Per tant, d'alguna manera hem de poder entendre aquest tipus de conflicte. Que un infant sofreixi insults i maltractaments a l'escola per part dels infants és un fet conegut, però que l'escola no faci res per evitar-ho, o que una professora pugui formar part del grup de maltractadors, perquè diuen que va fer recollir a l'alumne vexat el paper higiènic amb el qual els i les alumnes havien omplit la classe per riure-se'n d'ell és un fet inconcebible, difícil de creure i que faria recaure gran part de la responsabilitat sobre aquesta professora. Per tant, la justícia serà la que ho haurà d'aclarir.

De totes maneres, la responsabilitat dels pares, que pareix que s'ha intentat eludir, també existeix, ja que els pares havien de conèixer aquest fet, especialment si va durar més d'un any. Si no es varen assabentar del que li passava fins després de mort, quina devia ser la relació d'aquests pares amb el seu fill?, per què el fill no confiava amb els pares i els contava la seva humiliació que havia de passar sol? Perquè encara que sigui possible que el fill no volgués augmentar l'escarni que patia a l'escola amb un altre de més gran davant els seus pares, com és possible que preferís morir abans de dir-ho? Totes aquestes preguntes també les han de tenir en compte els pares a l'hora de repartir responsabilitats. Queda clar que si tot això passava dins l'escola o quan sortien d'ella, afectava de ple el seu tutor o tutora, el professorat que convivia amb ell i la direcció del Centre, i aquests haurien d'haver-hi trobat solucions.

Els centres tenen recursos humans i d'organització de tal manera que no passi tant de temps sense que se n'assabentin, si és que no hi estaven. Si l'escola s'hagués trobat organitzada en assemblees de classe i d'escola, lloc on l'alumnat pot exposar la problemàtica que els passa a ells o als seus companys i companyes, aquest fet hauria sortit a llum i s'hauria pogut intervenir a temps i assabentar-ne els pares de l'alumne humiliat i els dels abusadors i s'hauria pogut acabar amb tot el sofriment que va haver de patir Jokin fins que va arribar a decidir la seva pròpia mort. Els centres poden utilitzar també el recurs, que es va posant en pràctica, de cada dia més a moltes escoles, del mediador o la mediadora de conflictes. S'ha demostrat que la utilització d'aquest sistema serveix per resoldre moltes de les hostilitats que afloren dins l'escola. També existeixen els mètodes de sempre de la intervenció del tutor o tutora, del departament d'Orientació o de la direcció De totes maneres, i per evitar l'alarma social que pot suposar un fet tan penós com aquest, s'ha d'indicar que si existeix una bona relació amb els fills o filles, i amb l'escola, i si aquesta fa tot el que li correspon i pot posar en pràctica, fets com aquest no haurien de tornar a succeir.