La Conselleria d'Educació té la intenció de publicar un decret perquè es concedeixi el nivell C a l'alumnat que hagi aprovat l'ESO, fet inconcebible perquè significa l'homologació del coneixement de l'alumnat al del professorat que pot impartir les classes en català. Diuen que es preocupen pel nivell de coneixement que es té de la llengua catalana, reiteren que fan tot el que poden per la normalització lingüística, però no saben ni volen saber quin és realment el nivell de català dels i de les alumnes que acaben l'ESO, ni tampoc els interessa saber quin és el nivell d'ús del català que fan aquests alumnes quan es troben fora de l'escola. No saben ni volen saber que la majoria només han arribat a assolir, si ho han fet, el nivell A, i que després la manca de pràctica pot fer que en pocs anys siguin gairebé analfabets en aquesta llengua. Moltes d'aquestes persones optaran a ocupar llocs de feina a l'Administració i es veuran impossibilitades per atendre el públic en català, però podran mostrar el títol de nivell C, que un dia els va regalar el Govern del PP-UM de la Comunitat Autònoma.
I aquest darrer és el problema que volia explicar, la recaiguda en l'analfabetisme, concepte que manejàvem a finals dels anys 80 del segle passat devers l'OCB, qüestió que ens preocupava ben molt quan ens trobàvem en un moment de plena activitat de l'ensenyament del català a adults, ja que encara aquesta obra tan fructífera no havia preocupat el Govern de torn que hi havia en aquells moments, i, per tant, no l'havien perseguida, era el temps en què l'Ajuntament donava total suport a l'ensenyament del català per a adults a les barriades. L'expressió que encapçala aquest escrit també l'he sentida utilitzar al sociolingüista i ara parlamentari europeu Bernat Joan i Marí, que parla d'analfabetisme de recaiguda i es refereix a l'alumnat que quan arriba el mes de juny, ha començat a aprendre alguna habilitat lingüística de la llengua catalana, i que, després, el fet que perdin durant més dos mesos el contacte amb aquesta llengua, fa que les seves destreses lingüístiques disminueixin notablement. Si això passa en poc més de dos mesos, què passarà en uns quants anys? Aquest analfabetisme de recaiguda s'ha notat especialment en llocs on l'ensenyament encara sofreix un gran retard com a països de Sud-amèrica, on l'alfabetització d'adults a causa de l'escassesa de doblers dura poc temps, però, així i tot, com que no s'ha previst un sistema de postalfabetització, i no se sol practicar la lectura ni l'escriptura a la vida quotidiana, és normal que tornin a recaure en un grau d'analfabetisme funcional notable.
Aquests són els problemes que haurien de preocupar la Conselleria d'Educació, ja que existeix també un nombre molt elevat de professorat no catalanoparlant, que ja fa bastants anys que es va reciclar, o que va complir i ha complit els mínims legals de coneixement de la llengua pròpia del territori per poder seguir exercint sense entrebancs, però que una vegada obtengut el títol, no ha usat més o no l'ha usada de manera suficient, la llengua catalana, ni en els claustres ni en els passadissos, ni a les trobades amb altres companys i companyes ni tampoc a les classes. Si no ha fet això dins el centre escolar, molt menys l'ha usada a l'exterior del centre, i l'analfabetisme de recaiguda ha fet els seus efectes. Això vol dir que aquest professorat tendrà dificultats per fer les classes en català, cas que sigui necessari. Això pot també ocórrer a part del professorat catalanoparlant.
En conclusió, la Conselleria té molt fàcil de resoldre el fet de no regalar el nivell C als alumnes que acaben l'ESO, els millors dels quals només obtendrien el nivell B, com es va demostrar en un seriós estudi de la Conselleria anterior. De qualsevol manera, més valdria que dedicàs els seus esforços a l'elaboració d'un pla per lluitar contra l'analfabetisme de recaiguda que pugui tenir part del professorat.
