Ja se veia venir. Des de la mateixa nit de la victòria electoral del Partit Popular, érem molts els que auguràvem mals temps per a l'escola de les Illes Balears. Les declaracions que havien fet els seus dirigents durant la campanya no permetien ser gaire optimistes. I no va haver de passar gaire temps perquè ens adonàssim del curt que havien quedat les nostres sospites. El balanç, quan encara no fa un any i mig després del traspàs de poders, és decebedor.

Sovint sembla que l'objectiu primordial de la política educativa és irritar el més possible el professorat. És com si el Partit Popular volgués castigar aquest col·lectiu pel simple fet de no tenir-hi una presència destacada, com sí que passa, per exemple, amb els hotelers o els constructors.

Els populars no es varen cansar d'acusar el Pacte de Progrés de cercar l'enfrontament amb el sector turístic. Però aquest enfrontament ha quedat curt si el comparam amb el que protagonitza el govern de Jaume Matas amb els ensenyants. Al professorat no se'ns escolta ni poc ni gens a l'hora de dissenyar les polítiques educatives, ni tan sols en les decisions pedagògiques per dur-les a terme. Se'ns obliga a fer el fetge per la boca imposant-nos unes dates de començament de curs d'impossible compliment si no és perjudicant els alumnes amb uns horaris fets a corre-cuita o treballant dia i nit i caps de setmana. Se'ns imposa participar als tribunals de català en contra de la voluntat majoritària, no frissen gens ni mica de cobrir les substitucions del professorat de baixa. I ara, per afegitó, retarden tot el possible les transferències als centres que han de servir, per exemple, per comprar gasoil per a la calefacció de les escoles i instituts, per pagar l'electricitat i el telèfon, per mantenir els equips audiovisuals i informàtics, per adquirir material fungible, per adquirir material didàctic...

Mentre això succeeix, els professionals de l'educació llegim dia sí i l'altre també que les obres de perllonganció de les autopistes de Palma-Llucmajor i d'Inca-sa Pobla, que valen molts i molts de doblers que encara no està assegurat que arribin de Madrid, avancen a les totes malgrat l'oposició de moltíssima gent, que es destinen quantitats astronòmiques a despeses de protocol i representació, que els dirigents viatgen d'aquí a allà a costa de l'erari públic i aprofiten les seves estades a l'estranger per muntar-se festetes d'aquelles que no es compten a costa dels pressuposts.

És evident que l'educació no és una prioritat pel senyor Matas. Ni tan sols pel senyor Fiol. Els importa molt tenir contents els hotelers i els constructors, però no s'hi miren gens a l'hora de defensar els seus empleats docents. És més, no perden l'ocasió per intentar desprestigiar la nostra feina i acusar-nos, vet ací la darrera, d'ikastolitzar l'ensenyament. I no sé si se n'han adonat, però és impossible un sistema educatiu que funcioni si hom no té en compte el professorat.

Jo em deman: Com pot ser mai que no tenguin els doblers per transferir als centres que sempre havien arribat més o manco quan tocava? Han gastat el que tenien pressupostat en altres quefers? Ni tan sols s'havien preocupat de pressupostar-ho? Els doblers han desaparegut misteriosament?

És increïble.