Les vaqueries de llet a l'illa de Mallorca han patit una reducció molt important els darrers quinze anys. De més de mil vaqueries hem passat a una seixantena. És vera que les vaqueries que han quedat són les més grosses i més modernes, però la desaparició de ramaderies ha estat molt exagerada i negativa pel conjunt de l'agricultura insular. La situació és diferent a l'illa de Menorca.
La Unió Europea té contingentada la producció de llet. En l'àmbit territorial de la comunitat europea sols poden produir llet per a la seva comercialització els ramaders que posseeixin quantitats de quota làctia. Si un ramader posseeix, per exemple, 200.000 kg de quota làctia no pot sobrepassar aquesta xifra en les seves vendes i tampoc cap industrial lacti n'hi pot comprar més. Qualsevol sobrepassament de la quota és perseguit i multat (la llet venuda il·legalment fora de quota es coneix com «llet negra»).
Existeix un mercat de quota làctia per als ramaders que vulguin augmentar la seva producció. També l'estat posseeix una reserva de quota i periòdicament en posa quantitats en venda a baix preu. D'aquesta manera les vaqueries més grosses tendeixen cada cop a ser més grosses, acumulant quota, augmentant el nombre de vaques i la seva productivitat. D'un temps cap aquí el preu pagat en el mercat per quantitats de quota làctia tendeix clarament a pujar. A l'estat espanyol els ramaders produeixen una quantitat de llet superior a la quota disponible i això dispara els preus de la quota cap amunt.
La baixa rendibilitat de les vaqueries, determinada per uns costos de producció alts i uns preus de la llet molt estabilitzats o a la baixa, i els alts preus de mercat de la quota làctia, en facilitin la venda i l'abandonament de la producció lletera de banda de moltes vaqueries. A això hi hem d'afegir els programes comunitaris d'abandonament subvencionat de la producció làctia: en aquest cas són els estats els que compren la quota làctia als productors (que passa a engreixar la reserva estatal) a canvi del cessament de la seva activitat productiva.
Tot plegat hauria d'aconduir a una reducció del nombre de vaqueries i a un procés de concentració de la quota dins les vaqueries més grosses i, per tant, més competitives. I a les Illes Balears això és així, sols amb un matís: a Mallorca es redueix el nombre de vaqueries degut a l'abandonament subvencionat de la producció o la venda de la quota en el mercat lliure però aquesta quota venuda, en una part important, no és acumulada per la resta de vaqueries de l'illa sinó que tendeix a anar-se'n a altres comunitats autònomes. Per tant no tan sols de cada cop tenim més poques vaqueries sinó que també de cada cop tenim més poca quota làctia i més poques vaques. La raó d'aquesta anomalia és clara: els marges de rendibilitat que existeixen a Mallorca en la producció lletera no estimulen de manera suficient l'adquisició de quota. S'han de tenir en compte factors com el baix preu de la llet pagat per la indústria làctia, la salinització dels aqüífers de Campos i del Pla de Sant Jordi, els costos que provoca la insularitat en l'alimentació del bestiar, el baix preu pagat pels vedells i la pressió general de l'economia del turisme i la construcció sobre les activitats agràries. Ara s'hi afegeix un altre factor d'incertesa de cara al futur: la necessitat d'adequar les instal·lacions ramaderes a la normativa comunitària en matèria de mediambient (sobretot pel que fa a l'eliminació de fems i purins). Aquesta és una mesura que la Unió Europea imposa i que obeeix a la necessitat de fer compatibles les activitats ramaderes amb la preservació de la qualitat de l'entorn. El problema apareix quan aquestes activitats ramaderes no ofereixen marges de rendibilitat suficients per a justificar aquestes importants inversions d'adequació de les granges. Si consideram que una part dels ramaders en actiu es troben a pocs anys de la jubilació i el clima no és de confiança excessiva en el futur del sector, podrem entendre que aquestes imprescindibles inversions de millora són males d'emprendre si no hi ha un suport molt clar de l'administració. La confluència d'uns preus alts de la quota làctia (el Govern Balear ha complementat la quantia de la subvenció per l'abandonament de la producció lletera d'una manera significativa, acostant-se en determinats casos als 0,6 euros per kg) i els dubtes davant les importants inversions per adequar les instal·laccions ramaderes, ens duen que enguany ens puguem trobar davant un nivell d'abandonament molt important. La solució als problemes del camp no pot estar en llevar d'enmig els agricultors. Ni que sigui a cop de talonari. Els problemes són perfectament superables si s'aborda un pla adequadament subvencionat per millorar les vaqueries i a la vegada se segueix treballant per millorar la comercialització de la llet, el formatge i la carn. S'ha d'inspirar confiança a un sector que ha estat molt maltractat i que és important per al futur de l'agricultura mallorquina.
