A la història política balear les cites electorals transmeten un corrent sociològic de fons poderós, ideològicament conservador, que normalment es tradueix en el reflex en superfície de majories sincròniques, però no sempre. Hi ha ocasions en què, a causa de la peculiar distribució en petites circumscripcions electorals de les Balears, tot i que el fons no canviï el que emergeix en superfície pot ser diferent. La diferència depèn d'UM. L'evolució al llarg de vint anys mostra una tendència a què les projeccions en superfície com la de 1999, que permetin un pacte alternatiu al PP, siguin cada vegada manco probables. De fet, el parèntesi de 1999 va estar precedit (1995) i seguit (2003) de les dues úniques majories absolutes del PP, sobre un total de sis convocatòries. Ara, també és ver que no tothom ho veu igual. En aquests moments, per exemple, en el PSOE hi ha la convicció que el PP pot perdre el govern el 2007. No hi ha dubte: poder, pot perdre'l. Perquè a pesar del fons sociològic conservador poderós, una minsa alteració en alguna de les circumscripcions més petites, especialment Formentera, podria alterar el reflex en superfície. Però descomptant que així passi, llavors queda la condició sense la qual seria impossible que el reflex donàs un contrast cromaticoideològicament radical amb el fons: que UM vulgui. Perquè la realitat és que quan a la història política balear el PP no ha tengut majoria absoluta el partit que ha decidit quin acord de govern era possible ha estat UM. Així va ser el 1983, amb el vergonyós Pacte de Madrid, secret i per motiu econòmics, quasi igual que va ser el 1987, i de la mateixa manera que es pot entendre va ser el 1991 (perquè la majoria absoluta del PP va ser en coalició preelectoral amb UM), i igual va ser el 1999 però amb reflex a l'enrevès. Al respecte, no poques vegades hi ha hagut intents de crear, o convertir-se en, partits anti-UM. Ho va ser, d'alguna manera, el CDS, que el 1987 hagués pogut canviar el reflex, però no ho va fer. Ho pretengué, sense arribar a res, la Unió Independent de Mallorca al cap de quatre anys (1991). I, també, ho pretengué el PSM de la mà de Pere Sampol durant els anys del Pacte de Progrés (1999-2003) amb el resultat conegut de què UM els guanyà a Mallorca. En tots el casos la victòria ha estat per UM i els que han intentat competir-li o han desaparegut (CDS), o han estat engolits (UIM) o han quedat molt tocats (PSM).

Tot i amb això el PSOE no defalleix. Per això ha canviat d'actitud envers UM. A la tardor de 2003 la direcció socialista se n'adonà que com que la pressió contra UM (sobretot del PSM) augmentava fort ferm, no es podien quedar al marge, i va ser justament quan orientà les bateries contra Maria Antònia Munar, que exemplificà aquella intervenció, dura, de Francina Armengol en el debatet sobre la politiqueta genèrica del Consell mallorquí (desembre 2003). Tanmateix, aviat s'han tornat imposar les veus que analitzen que si hi ha alguna possibilitat, per remota que sigui, de tornar tocar poder, passa per UM, tal i com sempre defensà Joan March, el «pare» polític de quasi tota la direcció actual. La conseqüència no s'ha fet esperar. Des dels congressos socialistes de juliol, les referències crítiques a UM han desaparegut del discurs del PSOE. Això esperen, doncs, els socialistes per a d'aquí dos anys i mig: que a pesar de què saben que el fons sociològic és molt conservador, el reflex en alguna circumscripció (Formentera sobretot) els afavoreixi, en relació inversament proporcional perjudiqui el PP i a Mallorca res no canviï. Pacte PSOE-UM i posar entre l'espasa i la paret al PSM i EU-Verds (si existeixen) o bé a Progressistes, si és que s'ha fet. Res de nou, doncs, en l'estratègia socialista. La diferència amb el passat és que si bé el 1999 només existia dues combinacions possible (PP tot sol, o tots contra ell), la probabilitat d'obtenir el Pacte de Progrés el 2007 és molt més complicada. Depèn totalment de les combinacions (C) que en resultin del nombre factorial (n!) que relaciona tots els elements, presos de dos en dos: és a dir se com se relacionarà UM i PSOE, com UM i EU-Verds i com, a més i sobretot, UM i PSM, i llavors, clar, que sumin un diputat més que el PP. Tot plegat tan «senzill» com donar resposta a l'equació PP manco V igual a Pacte, a on V és: C (n,UM - PSOE) = n!(n,UM-EU/Verds)(n,UM-PSM). Si qualcú en sap...