El PP començarà en poques setmanes el seu procés de congressos locals. Primer el regional, llavors els insulars i finalment els congressos locals. Les coses estan la mar de calentes, en el si del partit conservador. Els protagonistes de la guerra soterrada són, bàsicament Catalina Cirer, José María Rodríguez i Jaume Matas. De com se relacionin finalment ells tres en sortirà una cosa o l'altra. La victòria serà de dos i la derrota d'un. Matas guanyarà, això segur. La incògnita és qui estarà devora de Matas i qui quedarà molt tocat.
El fons polític (hi ha altres fons) de la disputa ja s'ha explicat aquí qualque vegada. Cirer pertanyia al grup de confiança màxima de Gabriel Cañellas, del qual en feia part Rodríguez. Llavors, amb els anys i després de la caiguda del primer expresident, les coses s'anaren embolicant poc a poc. Amb Matas ja de ministre i de president del PP balear amb total i absolut suport de la cúpula de Madrid, Rodríguez, que prèviament guanyà una batalla al president quan aquest intentà liquidar-lo com a cap de Palma, amb la força del control que tenia i/o té en l'agrupació local es féu imprescindible per a Matas. Aquest el coaptà com a secretari general del PP balear. Eren temps, encara, previs a les eleccions de 2003. Cadascú prenia posicions amb vistes al futur i llunyà congrés postelectoral, que tothom preveia mogudet perquè se suposava que el PP tornaria a perdre. Cirer no amagava que ella se veia de batlessa i que veia Matas com a cap de l'oposició a Francesc Antich i fent el possible per tornar-se'n a Madrid. Tot i que la direcció central cridà a capítol les parts enfrontades (juliol 2002), la guerra soterrada no aturà; i revifà públicament entre Cirer i Rodríguez (febrer 2003) quan la ja candidata se va desfer de la seva llista del cap de Palma. Tot i amb això, a Cort bona part dels regidors que resultaren electes eren del ban de Rodríguez. Matas, per la seva part, se trobava inopinadament a la presidència del Govern després de les eleccions. Més tard, les generals li tancaren la porta a un possible retorn al cel madrileny. Per tant, els tres vells i cordials enemics se trobaven en un mateix escenari. Tots seguirien aquí, almanco durant aquesta legislatura, i, per tant, l'enfrontament estava servit.
Part dels protagonistes citats asseguren que no és ver que existesqui tal guerra soterrada. Doncs, si arriba a existir... El Cas Nadal, que ahir aquí se comentava, és part de la guerra interna contra Cirer. No només produïda per això, però sí també. En política les casualitats són molt curioses: el linxament (per una falta condemnada i per suposats delictes de moment només acusats) de la mà dreta de Cirer li ha fet molt de mal, a la batlessa, no només personalment sinó casualment també perquè de forma objectiva debilita la seva posició política, tant en el PP com a l'Ajuntament. Per aquest costat, doncs, el casual beneficiari polític està clar, si bé això no té perquè significar res més que allò què és. Per altra banda, seguim amb les casualitats, resulta que Rodríguez està a matar amb un executiu de la seva Conselleria, Joan Pol, que és amic de Matas i que allà està posat per ordre directa del president. Pol s'ha convertit en un maldecap per al conseller, ja que el diputat socialista Antoni Diéguez cerca contínuament les puces a Rodríguez per la gestió que fa aquell. Sobtadament, la setmana passada el conseller és acusat pel gerent del servei d'emergències d'exigir 600.000 euros a canvi de mantenir la gestió per a una empresa determinada. Greu acusació que és contestada per Rodríguez amb una querella per calúmnies. Curiosament, davant dos fets iguals (acusacions a Rodríguez i, quan aquestes no més eren això, a Nadal) n'hi ha que demanaven la immediata dimissió de Nadal i ara en canvi no demanen que dimitesqui Rodríguez. Quines coses, eh?
Què passarà? Tot depèn de com jugui Matas, i no només políticament. Si pacta amb Catalina Cirer, José Maria Rodríguez perdrà força. A l'enrevés, el futur de Cirer és zero. O qui sap si al final Matas intentarà forçar un alto el foc. Seguint el que ha passat en el si del PP a Madrid, Galícia, etc. Perquè tal i com estan de calentes les coses, si no és així tot fa pensar que augmentarà molt, i amb conseqüències imprevisibles, la guerra bruta.
