Sorprèn molt la tranquil·litat amb què bona part del grup municipal del PP a Cort s'ha pres la dimissió del tinent de batle Antoni Nadal. Si hagués estat un altre el que hagués deixat sense aigua una llogatera és probable que alguns l'haurien defensat com feres. Nadal obrà molt malament i parteix per mèrits propis, però llevat del suport de la batlessa Cirer i d'uns poquets més, el drama d'aquest exregidor és que era persona maleïda per l'aparell del PP-Palma. La veritat és que tot el que sigui debilitar Catalina Cirer és ben vist en segons quins cercles conservadors. Si Cirer va ser candidata a la batlia de Palma l'any passat va ser davant el temor del PP de perdre les eleccions. Necessitaven una cara amable i populista, però només una cara, no una ànima i un cervell. Posar Cirer de cap de cartell provocà sorprenents renúncies per tal d'aconseguir l'objectiu principal: mantenir el poder a Cort. Després arribaren els vots i la majoria absoluta, i també l'articulació d'un corsé de ferro al voltant de la batlessa per fer-la anar pel solc. Nadal no encaixava en aquest esquema, i a sobre va cometre error rere error com un infant errat i abandonat. Estava cantat que cauria. Ha de partir amb els calçons baixos, com Cantinflas. Però d'altres han ballat la dansa del sabre a una casa de putes de Moscou i no els ha passat res perquè han tingut protecció total i absoluta. Aquesta és la diferència entre els que mantenen una línia política correcta i els desviacionistes. En política cada cop compta menys equè. L'important és eperquè. El que decidieix no és el que un ha fet o ha deixat de fer, sinó quina és la força, els interessos i els objectius dels que fan costat o repudien el subjecte en qüestió. Un polític pot obrar malament, però el seu futur no depèn tant de la seva acció reprobable o punible com dels silencis, traïcions o lleialtats que l'envolten.