Què és això de fer anar ahir junts a la mateixa desfilada un membre espanyol de la Divisió Leclerc i un altre de la División Azu? El ministre Bono no es pot riure de la Història de manera tan desvergonyida. Si vol honorar els feixistes de la División Azu, que ho faci, però per separat i donant la cara. Que no oblidi la seva condició de membre d'un Govern constitucional. I que deu el càrrec que ocupa a l'heroisme de demòcrates com els qui combateren amb Philippe Leclerc. Perquè si arriben a vèncer els nazis de la Divisió 250 de la Wermatch, liderada per Agustín Muñoz Grandes, la cosa segura és que ara ell no seria ministre de res, perquè ni és alt, ni és ros, ni té els ulls blaus. Bono no és precisament el prototip de superhome pel qual mataven els hitlerians ajudats per la División Azu i que en l'intent de destruir l'URSS eliminaren més de vint milions de persones.
A més, per què ha d'ofendre la memòria de tants d'antics soldats republicans espanyols inscrits a la Leclerc o a la Resistència entre 1940 i 1945? Sap Bono que aquella Divisió, comandada per oficials francesos, va combatre contra els feixistes també francesos a les ordres del Govern pronazi de Vichy? Recorda Bono l'atac a Dakar de l'esquadra francoanglesa el setembre del 1940? Dakar la defensaven francesos feixistes, els quals jamai ha honorat París. Els soldats de Leclerc combatien en nom dels homes lliures que no accepten cap altre sotmetiment que el de la igualtat davant la Llei. Havien acudit a la crida feta per Degaulle des de Londres poc després de la caiguda de França en mans de Hitler. Degaulle els copsà quan el sentiren per la BBC: «A touts ils qui aimen la liberté. De tèrre, de mèr, de l'air. Ou il si trouv. Venéz avec moi. Vive la France livre, dans l'honeur et dans l'independànce». Els republicans espanyols havien trobat una altra bandera per la qual fer realitat els seus ideals. I tal va ser el compromís de tots els voluntaris de la França lliure quan el 6 de juny del 1944 la seva esquadra atacà Normandia i l'almirall Jaujard, que la dirigia, promuncià unes paraules de llegenda a través dels megàfons: «D'aquí uns minuts obrireu foc contra la vostra pròpia pàtria. Sé que complireu la meva ordre sense vacil·lacions de cap classe. No és senzill guanyar la llibertat». Dies després els blindats de la Leclerc avançaren. Els espanyols de la novena columna foren els primers a entrar a París.
Però ahir Bono embrutà la dignitat d'Europa barrejant la gloriosa Leclerc amb antics pronazis. No hi ha dret. Aquest no és socialista. Aquest no és demòcrata. Aquest és un barrut.
