La realitat laboral, social i econòmica de les Illes Balears és molt diferent de la que es viu a la major part de la resta de l'Estat Espanyol. Però com que som molt poca cosa, territorialment i demogràficament parlant, vull dir, és dificilíssim que els nostres interessos siguin tenguts en compte en qualsevol decisió que es prengui a escala estatal. Un exemple clar en seria la situació dels fixos discontinus, que fa anys que se'n parla però que no hi ha manera de posar-hi remei. Com que les competències són del Govern Central i per devers Madrid n'hi ha pocs de fixos discontinus, idò la cosa queda com està i arreglau-vos així com pugueu.
La lluita per la millora de les condicions de vida dels nostres treballadors es pot fer, bàsicament, des de dos àmbits: el polític i el sindical. Quant al primer, ja fa temps, des de la mateixa transició, que existeixen partits autòctons que, sense condicionants externs, es presenten davant l'electorat com a defensors dels interessos exclusivament nostrats.
Però no ha passat el mateix dins l'àmbit sindical. Els sindicats majoritaris en quasi tots els sectors econòmics de les Illes Balears són d'àmbit estatal, cosa que significa que estan condicionats per les estratègies generals de les seves cúpules directives que no són d'aquí.
A les Illes Balears, com a la resta dels Països Catalans, no ha estat possible bastir sindicats nacionals, tal com s'ha fet a Galícia amb la Intersindical Galega o al País Basc amb LAB i ELA-STV. Llevat del món educatiu, on l'STEI és el sindicat més representatiu del professorat, són ben poques les empreses i les administracions que comptin amb membres de sindicats nostrats entre els seus representants. Era, i és, encara ara, un pedra dins la sabata de tots els que pensam que cal un marc laboral propi i independent capaç d'adaptar-se a les nostres realitats específiques, de tenir en compte el nostre peculiar sistema econòmic i afrontar els problemes des d'una perspectiva pròpia.
No fa gaire que l'STEI va decidir ampliar el seu àmbit d'actuació a nous sectors, a més a més de l'educatiu, i per això va néixer l'STEI intersindical (STEI-i), fruit de la confluència entre el sindicat educatiu i diversos petits sindicats autòctons, que fa ben poc va començar la seva tasca representativa en àmbits tan diversos com l'administració pública, la banca o la sanitat.
Avui he llegit a la premsa que ha estat l'STEI-i, qui ha estat capaç de resoldre satisfactòriament els problemes que, si no ho he llegit malament, enfrontaven els treballadors de l'Hospital de Sóller amb l'Ajuntament d'aquest municipi, després de diversos dies de negociació amb els dirigents municipals. Aquesta notícia m'ha omplit de joia, davant la perspectiva del naixement d'una alternativa nacional als sindicats estatals que tot just comença a caminar, però que ja aconsegueix els seus primers èxits.
