Ahir se comentava aquí el canvi experimentat pel PSOE de la mà de Francina Armengol i el seu Equip A. Amb la intervenció estel·lar en el Debat de Política General injectà una dosi d'optimisme a les files socialistes. Probablement en el Partit Popular no s'esperaven tan rotunda aparició d'una bona portaveu socialista que, si més no, els augura que a partir d'ara tendran allò que no tenien, o sigui en gaudien: la inexistència d'oposició real. Tot i així la posició absoluta i relativa del govern de Jaume Matas i del PP és tan sòlida que no serà gens fàcil que pugui ser erosionada significativament pel PSOE. El principal objectiu de l'estratègia conservadora és engrunar els socialistes a les Balears fent-los responsables dels segurs «càstigs» que infligirà el govern ZP a Balears. El discurs d'Armengol ha trobat una fórmula política per oposar-hi, a la pretensió conservadora. Que qualli socialment la posició socialista és una altra cosa. Perquè el Govern Matas actua, també, amb molta d'intel·ligència, amb absoluta manca d'escrúpols en canviar de discurs (cosa que, al contrari de l'esquerra, a la dreta no li suposa erosió mai, sinó tot el contrari) i, a més, en un terreny que li és tremendament favorable.
Matas s'ha erigit en abanderat d'una sèrie de reivindicacions que fins fa no res eren les propostes que més intensament combatia. Se'ns ha convertit en gran defensor de la reforma estatutària, sense encara conèixer per què ni què suposarà, quan fa pocs mesos no en volia ni sentir a parlar. Sense manies, el que abans era horrible ara és bo. Per altra banda, no només vol posar en valor l'actual Règim Especial per a les Balears (REB) sinó, a més, inventar-se'n un de nou amb fiscalitat pròpia, quan fa dos dies considerava aquests privilegis financers i fiscals com a mostres de la «insolidaritat» i «egoisme» que afectava segons quins polítics. I per si faltava res, fa de totes dues coses -nou REB amb l'afegit de la fiscalitat especial i la reforma de l'Estatut- un sol cos. Ho explicà dimecres: «podem parlar de poesia (en referència al concepte de «nacionalitat històrica») però, mirin, lògicament i evidentment serà això (REB, fiscalitat i finançament dins l'Estatut reformat) del que haurem de parlar». És clar que el president explicava la part visible de l'«iceberg» de la seva estratègia: demanar al govern de ZP el que sap que no acceptarà de cap manera. El PSOE illenc no podrà entrar en el joc de les propostes trampa, perquè sap que són deliris d'impossible concreció. Però al PP tant li és. El que li importa és usar aquestes propostes com a instrument. No tant per fer victimisme (al mode tradicional com s'entén), sinó per atacar el Govern nacional i el seu través els socialistes illencs.
Quan un president explica propostes com aquestes, els mitjans de comunicació privats no poden més que fer la seva feina: informar del que diu el màxim responsable polític de la regió. Si s'observen les portades dels diaris de Palma de dues setmanes ençà, s'entendrà a la perfecció el domini i l'oportunisme escènic de Matas: ZP-PSOE disminueix inversió, ens «castiga», no augmenta descomptes aeris... tot negatiu; i el contrast el dóna Matas-PP: proposa més inversions a través del REB, un nou canal per a més inversions, fiscalitat pròpia (que vol dir pagar manco, la qual cosa sempre excita la natural tendència illenca al suïcidi social: «lo que es de todos no es de niguno», digué Matas, i ben ver que és pura sociologia balear) i, en fi, de tot i molt i sempre positiu per a les Balears. Aquesta bipolaritat (ZP-PSOE balear igual a negatiu; Matas-Govern-PP sinònim de positiu) és la que l'interessa que qualli socialment. Només ha fet començar, l'estratègia. I ja en treu rèdit. Ara imaginin vostès quan disposi de la seva televisió oficial.
A més, el PP té al seu favor els altres partits. En efecte, UM ja li dóna suport. El PSM no tendrà més remei, per moltes desconfiances que expressi, que votar, quan sigui el cas, amb el PP en tots aquests assumptes. Com segurament també ho faran (encara que tengui importància menor) EU i Verds. En resum, políticament el PSOE quedarà engrunat. I socialment la imatge bipolar referida anirà creixent. Per tot això, i a pesar que el PSOE s'hagi a la fi despert (potser massa tard), els conservadors segueixen tenint-ho tot al seu favor. Tenen més factible aconseguir els seus objectius partidistes que no els socialistes. És ver que mai no s'ha de descartar res, però de moment tot els segueix somrient.
