Avui se celebren les eleccions que potser són les que mes enfora d'aquí hi pot haver, i que tenen copada l'atenció de més polítics que de costum. Els tretze milions de votants australians trien qui serà el seu proper primer ministre. Han de triar entre un senyor conservador de seixanta-cinc anys, experimentat i que va enviar soldats australians a Iraq, i un home de quaranta-tres, d'esquerres, que ha promès dur els soldats a casa de forma definitiva per Nadal si surt guanyador. John Howard, el primer, és considerat un home dur, més que res per la seva fidelitat a les idees del seu amic George Bush. Ja abans de l'atemptat de Bali, en què moriren centenars d'Australians quan uns membres d'un grup radical lligat a al Qaida posaren bombes a un local turístic, Howard ha volgut ser part de la coalició de Bush. L'altre candidat, Mark Latham, es més partidari de tornar a Austràlia la seva imatge de país amb una política exterior pròpia. Durant la campanya les propostes que s'han fet sobre el servei sanitari, sobre educació i sobre el medi ambient han estat molt semblants. Els únics que han donat un to diferent en política domèstica han estat els Verds, que no tenen cap possibilitat de dirigir el govern. Els dos partits gran han promès no apujar els interessos i conservar el superàvit que han tengut aquests darrers anys. El que més els diferencia és Iraq. El que aquestes eleccions demostren és que Bush ha aconseguit posar sobre la taula a totes les democràcies del món l'opció de votar a favor o en contra de la guerra a Iraq. A tots els països que han participat en l'ocupació, i en molts que no, els votants decideixen qui volen al govern per la seva opinió sobre le projecte de Washington. La votació a Austràlia recorda la que es va fer a Espanya, entre d'altres. Si guanyava Howard seria el primer líder que ha enviat soldats a Iraq que sobreviu les urnes. Bush ben segur seguirà aquestes eleccions amb més interès que de costum.