Una vegada vaig escriure que si la història de la pedagogia menorquina té inscrit, per al segle XIX, el nom de l'insigne Joan Benejam i Vives, el XX en té un altre en la persona excel·lida de Pilar Benejam Arguimbau. La meva modesta opinió, en els darrers temps, sembla haver trobat una certa fortuna. Aquests dos anys darrers, l'he vista reproduïda en discursos i en reportatges de premsa. No és pas que experimenti fruïció personal en veure la prosperitat que ha acabat assolint una frase meva, per altra banda tan poc preclara, sinó, més bé, que em descarrega del temor de no haver posat en circulació un disbarat. I, és clar, també em conhorta pel fet que manifesta una apreciació altament elogiosa sobre la mateixa pedagoga.

La història de la pedagogia del meu rodal insular, tot i ser petitíssim, resulta ser, en realitat, un camp de teoria i pràctica d'una considerable riquesa. I no diguem si ens ho miram proporcionalment al factor demogràfic. No voldria cometre ara el pecat de l'omissió -a vegades empeltat d'ignorància supina-, però em fa l'efecte que un dels grans trípodes en aquell camp podria ser, nominalment parlant: Josep Miquel Guàrdia Bagur, Joan Benejam i Pilar Benejam. Tots tres són un fil conductor cronològic prou sòlid, i amb aportacions fenomenals, absolutament memorables, que encadenen molt bé el segle XIX i el XX. Josep M. Guàrdia i Joan Benejam serien les fites de la primera i la segona meitat del Vuit-cents, i Pilar Benejam, la fita del segon tombant del XX. Tots tres han bastit un corpus plausible d'estudis pedagògics, i tots tres han contribuït a la transformació de les teories i les doctrines que, cadascú, s'hagué de trobar en el seu temps quan començaven l'exercici professional. La incidència i la força transformadora de les respectives obres intel·lectuals són, clarament, magnífiques. I encara, el que és més important: les seves han estat aportacions d'aplicació universal. Vull dir que han estat autors de magisteri general per a la ciència.

Ara bé: la veritat objectiva podrà precisar, però, que, dels tres noms, aquell que ha conjuminat bones aportacions doctrinals a les ciències de l'educació amb una carrera acadèmica meritíssima, situada al més alt nivell, és Pilar Benejam. No crec pas enganyar-me en aquest extrem. Aquest cap de setmana així s'ha posat de relleu en el curs de l'homenatge que li ha retut la Universitat Autònoma de Barcelona, el centre en el qual ha professat tota sa vida docent. Ara s'hi ha jubilat per raons reglamentàries. Hi deixa una estela densa de treball, d'estudi. Hom diria que hi llega, en definitiva, un corrent doctrinal, és a dir, una escola de pensament pedagògic. No hi vegeu pas retòrica en aquestes frases. Dic que hi deixa escola i ho faig deliberadament. En efecte: la professora Benejam passarà a la història de la pedagogia del Nou-cents, dins i fora de la nostra àrea lingüística, per haver fet aportacions valuosíssimes a l'ensenyament de l'ensenyant. És una de les creadores exímies de les escoles de mestres. El nervi del seu pensament rau en el fet que la renovació, la veritable i pregona renovació de l'ensenyament, ha necessàriament de passar per la formació del professorat. En aquest difícil, complex camp, ha resseguit un llarg camí. Avui concita unanimitat de tota la classe acadèmica, i fins de les autoritats polítiques -posseïdores, és clar, d'un mínim criteri- que es relacionen amb l'educació. ¿Què us puc adduir més? El seu currículum esclata de densitat. Cal veure'l com un testimoni tibant dels esforços brillants que ha realitzat per tal de difondre teories i pràctiques de la indefugible renovació del professorat, de dalt a baix de l'escala docent. Us ho podeu imaginar: ha impartit nombrosos cursets i conferències. S'ha prodigat en els més reputats congressos internacionals, i, en definitiva, ha esmerçat la seva biografia entera a intentar difondre les noves idees i les noves didàctiques a les escoles d'educació infantil i primària i als centres de secundària, amb el convenciment de la rellevància de transformar l'educació bàsica del país. També en el terreny de la formació del professorat universitari hi ha aportat estimables contribucions. Ara, la doctora en Pedagogia, deixa la càtedra de l'Autònoma. Ningú, però, no podrà eludir mai les lliçons contingudes en les seves 124 conferències, ni saltar-se a la torera els 101 estudis que ha publicat. Són les credencials, com dic, de la mestra de mestres.