Lliçó per no oblidar

l l l
Hauria de «menjar moltes sopes» (i qualque cosa més) el president Zapatero per a què es podessin filar similituds entre els dos mandataris socialistes. No és en ells, sinó en els seus enemics on s'hi troben paral·lelismes que escarrufen. Com se'ns recorda, encara no sabem qui matà Olof Palme, quin era el motiu de tant d'odi o quins interessos hi havia al darrera de qui disparà. Però és clar que una dreta mediàtica, uns nazis sense manies que el definien com a l'home que entregaria Suècia als comunistes de la URSS (ara dirien al terrorisme) i unes cancelleries ofeses confluïen per crear el brou de cultiu considerat, després, com «una instigació al crim». Podria ser que l'executor fos l'home que amb la seva mort ens ha refrescat la memòria -delinqüent habitual amb problemes d'addiccions- o no, però és segur que hi havia una feroç campanya per acabar políticament amb el president que era molest als poders fàctics. Aquests missatges passats pel sedàs d'un pertorbat poden confondre l'eliminació política amb la física com a solució a tots els mals que se li atribueixen. Llevonces, quan fa més por un sonat excitat per la «caverna» econòmicomeidàtica que un grup terrorista, és quan els mandataris han d'anar envoltats d'unes mesures de seguretat excessives a la vista i pretensioses a l'enteniment. S'explica, per exemple, el descomunal desplegament de mesures de seguretat en ocasió de les vacances del president espanyol a Menorca. Tan descomunals, que grinyolaven en les consciències de personatges destacats del seu partit.