Sempre és d'agrair que un polític parli amb claredat. No és gens habitual. És el que va fer la vicepresidenta Rosa Estaràs despús-ahir, quan explicà amb sinceritat l'objectiu de les noves freqüències de televisió, i com s'ha fet tota l'operació. Tres elements exposà. Un: «El Govern vol que les millors freqüències siguin per a la televisió de Balears». Dos: que el Govern «defensa» la televisió pròpia mentre que els crítics defensen «més altres televisions que no la seva». Tres: que «existeix un Conveni», signat pel president català, Pasqual Maragall, i el balear, Jaume Matas, en el qual queda «clara» la futura, ara present, nova ordenació de freqüències. Tres qüestions, doncs, per a l'anàlisi.

Un. El Govern dóna les «millors» freqüències a IB3. Diccionari a la vista: «Millor: adjectiu comparatiu de bo i/o de bé; que supera en qualitat o virtut; més d'acord amb l'ideal...». Un «millor» sempre se compara a un «pitjor». Pel cas, és el reconeixement implícit oficial, per primera vegada, de qualitats diferents en les freqüències televisives i que el Govern, com és natural i de sentit comú, se queda per a la seva televisió «les millors» i, per tant, les que més s'alluyen «de l'ideal» o són «pitjors» queden per a les altres televisions. Tractant-se del subjecte que es tracta, freqüències, què pot ser la substància que dóna major o menor qualitat si no és la característica de la recepció?

Dos. Els crítics s'estimen més una «altra» abans que la balear. No exactament, però sí. O sigui, el Govern ha duit tan bé aquest assumpte que en el moment en què les ànimes càndides s'han adonat de la jugada, ja no hi ha marxa enrera possible. Perquè qualsevol operació d'oposició seria, com diu Estaràs, tant com oposar-se a la pròpia televisió amb benefici d'una de fora. Políticament impecable, la jugada.

Tres. Per què tanta crítica, diu Estaràs, si el president de la Generalitat firmà el Conveni que preveu aquests canvis en benefici d'IB3? Altre cop: sí, però no exactament. En efecte, Maragall firmà el Conveni el segon punt de l'exposició de motius del qual diu, amb absoluta claredat no interpretativa, que el Govern balear ja té «concedida la gestió directa del (seu) tercer canal» pel Reial Decret de 12 de març, la qual «anirà seguida de la consegüent assignació de freqüències» que «pot implicar canvis o, de manera general, una replaniflicació...» d'aquestes a Balears. Això és un Conveni legal, signat entre dues institucions autonòmiques, amb cobertura legal nacional (llei de Tercers Canals) i sota Reial Decret legal de l'executiu nacional, per molt que aquests estigués en funcions. Impecable. Ara, el que no deia Estaràs, i ho sap, és que Maragall se va sentir, dijous dia 23 en saber la notícia, enganat. Clar que això ja és una percepció política, mentre que la part jurídica està del costat del Govern balear. Novament, doncs, l'executiu balear ha sabut jugar les seves cartes amb molta habilitat i quan ha concretat l'actuació tot ho tenia, perquè li ha sabut posar, al seu favor. Que llavors Maragall hagi estat un ingenu, o els opositors indígenes mai no s'havien acabat de creure que faria això el govern balear... és problema seu. En qualsevol cas, està clar que el subjecte hipotèticament agreujat per la decisió del Govern balear, que seria TV3 o la Generalitat i no els receptors illencs, no hi pot estar mai, jurídicament, perquè el seu màxim responsable firmà el Conveni que preveu exactament el que ha passat. El que va dir divendres Estaràs és meridià: IB3 se queda les millors freqüències per ser rebuda en les millors condicions, mentre que les altres televisions autonòmiques de fora tendran les «pitjors» i, per tant, poden sofrir dificultats per ser rebudes a cada llar balear; que tal com estan les coses ara mateix els que s'oposen a la nova assignació de freqüències ja només ho poden fer en benefici d'una televisió forana i en perjudici de la pròpia, i que tota l'operació està beneïda legalment i, fins i tot i amb certa manera, políticament per la part que presumptament hauria de ser l'agreujada, la Generalitat-TV3, que no pot dir res perquè el seu president firmà la seva aquiescència al que passaria, que és el que ha passat. En resum: missió complida. Que els altres hagin estat tot aquest temps en Babia, doncs..., ve a dir Estaràs, ploradetes de polítics que no en saben. I té raó.