Direu que vaja vicis que tenc, anar un dijous al matí a Cort en aquesta espècie de missa negra que li diuen Ple. En el meu descàrrec diré que només hi vaig anar una estona curta i perquè era de franc. Bé, ja m'enteneu, sense pagar entrada, que de franc no ens hi surt. Quan fa temps que no vas per la Sala et sorprèn que la ciutadania hi assisteixi amb el convenciment de poder influir en el que allà es tracta. Demanen dirigir-se al Ple i vessen hermosos conceptes que cauen en els ermosos (d'erm) terrenys d'un equip de govern que té el detall i la coherència de, majoritàriament, desaparèixer a la primera que un ciutadà fa ús de l'únic que li queda: la paraula. Sorprèn aquesta convicció democràtica de la societat civil que es nega a creure l'evidència de què les decisions no s'han pres mai en aquella sala, sinó a despatxos barrats a la llum i al públic. Llevonces, podria no ser vera que cada poble té els governants que es mereix. No, almanco aquella part de poble convençuda que les majories de govern han de defensar els interessos de la majoria de la societat i no només la que diuen representar. Aquests, mereixerien uns representants que els caigués la cara de vergonya cada vegada que apel·len a la licitud de la seva majoria o al dogma del programa electoral. D'acord que els han votat i d'acord que presentaren un programa electoral. Però ni el programa és un inventari acurat de totes les actuacions, ni se'ls atorga un xec en blanc per interpretar-lo, ni els ha votat tothom. I de tothom és la ciutat.

l l l
Han decidit que els fets consumats són irreversibles i aquesta serà una legislatura irreversible, no fos cosa perdessin les eleccions i una nova majoria volgués una altra ciutat. Això aprengueren amb ePacte de Progrés: que podien perdre i que calia no deixar el disseny de la ciutat en mans d'altres concepcions. S'ha de créixer i s'ha de créixer ja. I si per fer-ho fan nosa la tranquil·litat d'uns barris, l'arqueologia o el paisatge rural, se sacrifiquen aviat, abans que la societat maduri i ho consideri un atemptat. Se suposava que havíem avançat des d'aquells pagesos que llauraren més endins quan el tractor deixava al descobert el què podia ser un «entrebanc» arqueològic o des d'aquells palmesans que feren festa grossa quan, a principis del segle XX, es tomaren les murades. Però la realitat d'aquest equip de govern que abandera la senyora Cirer és caparruda i no ens permet ser optimistes. Avançar, ha avançat una part de la ciutadania, la que sent com a pròpia la ciutat que han de deixar als seus fills. Per a la resta, la ciutat és un negoci a curt termini. Corprès, surt de l'Ajuntament i una calessa passa pel davant. El conductor eleva un dit, mostra l'edifici i diu, sense dubtar-ho un moment, «Consulado». Vista aquesta simbiosi ahistòrica entre la Sala i el carrer, potser qualcú té els governants que es mereix.