Miquel Payeras
Miquel Payeras

Els Verdículs de Mallorca

Miquel Payeras06/09/04 0:00
TW
0

El sector crític d'Els Verds de Mallorca ha aconseguit forçar un congrés extraordinari del partit per al pròxim mes d'octubre. Serà la quarta cita d'aquestes característiques (entre congressos i assemblees) que els ecologistes hauran celebrat en dos anys, per votar la mateixa cosa. D'ençà del congrés d'octubre de 2002 s'obrí l'escletxa, ja impossible de tancar, entre el grup de la oficialitat representada per Margalida Rosselló i el sector crític encapçalat per Miquel Àngel Llauger. Guanyà el grup de Rosselló per la mínima, aconseguint no fer la coalició amb EU en aquell moment i posant condicions molt dures. El sector crític, amb aliança amb EU, provocà una rebel·lió el desembre contra Rosselló i Joan Buades (el líder eivissenc) que se sustentà en una deplorable actuació dels dos diputats envers els Pressupostos 2003 del Pacte de Progrés. Animat per aquell èxit, o potser seria millor dir per haver provocat l'espantós ridícul de Rosselló i Buades, els crítics tornaren a la càrrega a principis de l'any 2003, amb el nou enfrontament entre els dos sectors, per veure com s'havia de fer l'aliança amb EU, del qual en resultà la coalició més pintoresca mai no vista: l'encapçalava qui no la volia del partit que estava dividit, els que sí la volien dels mateixos verds quedaven fora de la llista i els damnificats eren els d'EU que sempre l'havien volguda. Com és lògic, va ser un desastre i per poc no desapareixen tots dos. Lluny d'asserenar-se en la derrota i pensar què fer, i com, o bé separar-se, els dos grups verds tornaren a posar mans a la feina a finals del mateix 2003, forçant els crítics la convocatòria del congrés que, tot i ser regular, els oficialistes volien endarrerir al màxim possible. Arriba el concili i, novament, tot calcat. Per un pèl guanyaven els de Rosselló.

Al mateix temps EU començava el procés, lent, de refundar-se en Iniciativa per Balears, la culminació del qual s'espera per a la pròxima primavera. Les eleccions generals (març) suposaren un parèntesi en la soterrada guerra. Però just passades, esclatà de bell nou. EU tira endavant el seu projecte i es fa amb la col·laboració de significats membres del sector crític ecologista els quals donen explícit suport, demanant-ne el vot, a la candidatura d'EU a les europees del passat juny, quan Els Verds no concorrien als comicis. Tota una declaració de guerra, freda. La calenta esperà que pujàs el termòmetre. Durant l'estiu recullen les firmes necessàries per forçar el congrés d'ara. Segons els oficialistes, ho han fet aconseguint voluntaris per donar-se d'alta per a inflar el migrat cens de militants, de tal forma que amb devers una dotzena de noves carnets (de fet, ni en tenen) ja han pogut provocar la convocatòria, la qual cosa permet sospitar d'on surten, aquests nous militants rojets.

En síntesi aquesta és la ridícula història d'Els Verds de Mallorca en els darrers dos anys. Com si no es prenguessin seriosament el que diuen ser, un partit polític, es podria concloure. Possiblement ja no ho siguin, si bé segurament no n'han pres encara consciència. Perquè cap partit, seriós o no, fa quatre cites assembleàries per discutir i votar sobre la mateixa qüestió. Això és, en el fons, el que han fet Els Verds de Mallorca. Ells solen dir que són un mirall de la democràcia, perquè són assemblearis. Aquest espectacle no té res a veure amb la democràcia i és impossible que un partit, ni tan sols qualsevol altre tipus d'organització, faci això. Perquè quan un grup es diu «organització» s'organitza, és a dir, evitar el caos, patètic i ridícul, que és el que caracteritza els ecologistes mallorquins.

Aleshores si no són un partit, ni tan sols una organització que meresqui aquest nom, què són? Doncs són un segell. Una marca. Res més. EU no persegueix que els ecologistes els hi aportin ni un sol vot, perquè no n'hi ha cap que trasvassi, com bé han demostrat les eleccions de 1999 i 1995. El que volen és que les sigles no puguin presentar-se a les eleccions per si soles, perquè tendran, vénguin d'on vénguin, un 3% de vots que els deixaran a ells i a EU fora de les institucions. Això és el que interessa a EU. Aconseguir les sigles. Per això han maniobrat una vegada i una altra, durant aquest dos anys, fins aconseguir-ho. Veurem si ara a la fi se fa amb la marca. O si amb els seus ridículs ens segueixen animant, Els Verdículs de Mallorca.

+ Vist
+ Comentat