Portal de l'Ulster

La meva filla havia d'anar a l'Ulster amb una amiga, i l'amiga li va fallar. Per això he anat a Irlanda del Nord amb ella. En certes conteses ser el primer suplent ja és un què. Per a un mallorquí, el viatge significa, sobretot, un canvi de clima. Brutal. La primavera s'allarga fins a la tardor sense passar per l'estiu. Els batzers, indecisos, sense saber si el temps millorarà o empitjorarà, ofereixen al visitant, simultàniament, flors i móres verdes, vermelles i negres. És una mica com la situació política, que va envant i enrere sense que ningú no sàpiga com acabarà, per bé que la majoria de la gent considera la pau com una gran conquesta. La pau ha fet que la política es pugui convertir en un incentiu turístic. Tant a Belfast com a Derry hi ha circuits a peu, en bus o en taxi per visitar els murals que realitzaren republicans i britànics per afirmar les seves conviccions i marcar els seus territoris respectius. Artísticament no són gran cosa, però ens recorden personatges com Bernardette Devlin (diputada catòlica el 1969) o Bobby Sands (mort per vaga de fam a la presó el 1981). La representació de la repressió britànica del 1972, coneguda com el Bloody Sunday, també té múltiples murals als carrers del Bogside, el barri catòlic de Derry. Per a un visitant, els murals i les banderes de les cases (britàniques o irlandeses) són tota la política que pot contemplar sense gratar gaire. Als pubs no es parla gaire de política, tot i que la gent mostra una certa curiositat per Catalunya, la llengua i la relació amb l'estat. La curiositat, però, esdevé entusiasme quan apareix algun basc: tot són crits de solidaritat i encoratjament. Els bascs, a l'Ulster, ho tenen tot pagat. Sobretot la cervesa, que allà és excel·lent. La Guinness, més que una cervesa, és una manera d'entendre la vida. «Aigua de vida» era, en irlandès, el lema de la façana del pub de Derry on em vaig agombolar. Derry i Belfast són les úniques ciutats que mereixen aquest nom a l'Ulster. Els altres pobles són petits i no tenen altra funció estètica que completar el paisatge. El paisatge és el gran atractiu de l'Ulster. No hi ha arquitectura apreciable ni bons museus, de manera que la millor manera de visitar el nord irlandès és fer milles de dia i beure cervesa de nit. El recorregut més interessant és la carretera costanera del nord, que té a Ballycastle el lloc més convenient per fer parada i fonda. Es pot dormir i berenar als magnífics Bed and Breakfast i, per fi, s'hi pot menjar un bon peix que no tengui l'horrible arrebossat dels Fish and Chips. Seguint per la vorera de la mar s'arriba a la Giant's Causeway, curiós paisatge format per prismes basàltics d'una regularitat espectacular. Són el principal atractiu natural de l'Ulster i val la pena l'excursió. I això que viatjar en cotxe de lloguer per allà és certament temerari: tothom va per l'esquerra, les rotondes són un martiri i els cotxes tenen el volant a la dreta i el canvi de marxes s'ha de fer amb l'esquerra. Vaja, que hi val devoció.