Els animals no tenen vot, nosaltres sí

Dia 21 de maig alguns veïns del carrer Cabana (al número 1) del Pont d'Inca es van adonar que hi havia un moix tancat en un soterrani que tenia com a única sortida una petita finestra (que era per on havia caigut). Immediatament es va avisar la Policia Local, els quals van avisar Natura Parc, i no van ser capaços de treure al moix fins el dia 28 de maig. El primer que van fer va ser baixar una tapa de plàstic amb goma d'aferrar perquè el moix s'hi quedés enganxat i així poder aixecar-lo; davant les protestes dels veïns pel tracte que havia de rebre el moix, que ja tan malament ho estava passant, els responsables van dir que la goma «se'n va amb oli». Amb vista que això no va funcionar, es va seguir el camí més senzill per a les entitats: tapiar la finestra (única sortida) i informar els veïns preocupats que ja havien tret el moix, tot això amb el suport d'un senyor del departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Marratxí. Els veïns, alleujats, van comprovar que de nou s'havia tapiat el forat, però, sense donar crèdit a les seves oïdes, van escoltar novament miolar l'animal dins de l'habitacle demanant auxili gairebé desesperadament (ja havia estat més d'un dia sense menjar). Va ser llavors quan els veïns van començar a posar-se en contacte amb diversos mitjans de comunicació, obtenint el suport sobretot d'una emissora de ràdio. Aquesta emissora es va posar en contacte amb la Policia Local i amb els de Natura Parc per interessar-se per allò succeït, i n'obtingueren com a resposta que desconeixien totalment els fets (la Policia) i que no s'encarregaven dels animals de companyia (Natura Parc). Però sembla que la irrupció dels mitjans de comunicació va causar efecte, ja que immediatament s'hi van presentar de nou els de Natura Parc i els representants de l'Ajuntament (inclòs el batle de Marratxí) això sí, ja empipats i de mala gana i queixant-se, sobretot el senyor de medi ambient, de la insistència dels veïns en aquest tema «quan ells ho havien solucionat tot perfectament», és a dir, tancant el moix per a deixar que morís de fam. El moix va ser tret de l'habitacle (viu, a pesar que el senyor que baixà a cercar-lo l'hauria mort si no hagués estat per la insistència dels veïns que n'havia desortir amb vida) i va ser traslladat a Son Reus, on havia de romandre uns dies i, passats aquests, una veïna, amb consentiment del batle, l'aniria a recollir per a adoptar-lo. Davant els dubtes (perfectament comprensibles) d'aquesta veïna, el mateix divendres 28 va anar a comprovar que el moix es trobava a Son Reus i en bones condicions físiques, la qual cosa va ser certa; no obstant això, dimarts dia 1 de juny en tornar aquesta senyora per endur-se definitivament el moix, aquest havia desaparegut i ningú no va saber donar-ne explicacions, ja que en l'informe de l'animal hi constava l'entrada, però no la sortida ni les seves causes.