Vidres massa nets

En tocar els dies que el sol empeny i l'aire pren espesura de confitura, vorera de mar ofereix l'aigua, encara que salada, desembafadora d'hores de llum que ho omplen tot de vida. A vorera de mar, idò, hi ha instal·lada aquesta Mallorca superficial, barreja de races i de llengües, aquesta Mallorca panxa-contenta amb portal obert al negoci, a qualsevol tipus de negoci. Vora l'hotel luxós que ha transformat la garriga amb verd paisatge del Nord, hi ha encara la taverna que s'amaga rere un tot de pissarres de Babel i on Julio Iglesias canta el mantra universal de l'amor estantís dels dies d'esbarjo. Enguany, però, hi ha tan poca feina, que la cambrera ha d'ocupar el jornal fent vidres nets fins al punt que el local perd la fesomia. Ser la dona de l'amo la priva d'aquests dies de vancances que gaudeixen les seves amigues que treballen a l'hotel. I, mentre neteja vidres -tota una metàfora del que passa al «sector» turístic-, no està marmolant governs ni s'adona que als hotels del tot inclòs, han de posar panys de maleta a les geleres perquè de nit els clients anellats al polze i amb el bocí a la gola, no les acabin buidant. Ara, amb els vidres tan nets, fan empegueir les taules tan buides i les geleres tan plenes i tancades amb pany de maleta. I pensa la netejadora de vidres que, potser pel mes que ve, haurien de demanar al batle -per qualque cosa el votaren a més de l'ecotaxa- que, amb qualsevol excusa, haurien de tallar l'aigua de les dutxes que donen alivi a la carn humana torrada al sol, perquè acabaran bevent-la per no gastar un cèntim que no duien. Podria passar-los qualsevol cosa d'aquestes que anuncia eRumseld aquell. I el turista, és el turista! L'ou -que no el colló- d'or d'aquesta gallina que diuen que és el sector. En definitiva un amic per esclovellar quan hi ha necessitat (la hipoteca i els deutes estrenyen i per això són els amics): l'amic!, a qui una casa de mobles manacorina diu Hola! en grans valles roges. Potser, també roges d'empegueïment!, que d'altra cosa....