cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Incendiaris

Mentre es fan la traveta, confabulen i contubernien per veure qui es queda amb el partit, ningú perd el temps per intentar quedar-se amb la societat. Ara, que amb eDecret d'admissió d'alumnes tenien un exemple didàctic de les diferències entre dreta i esquerra -d'aquells que es fan entenedors només els exposes-, no se sap de moviments en les barriades, de publicacions explicatives o de campanyes pels mitjans. La dreta pot estar de campanya electoral permanent mentre l'esquerra està de campanya orgànica constant. I després no entenen com un afectat per la bimbolla immobiliària, amb treball precari, sense transport públic per anar a la feina, amb dificultats per escolaritzar els fills... vota dreta. Que s'ho facin mirar. A vegades, quan sé d'afiliacions aPSIB i de militants il·lusionats a disposició del partit per a tasques gens lluïdes, pens en la bondat rousseauniana de l'espècie humana i no m'explic ni com jo hi puc creure ni com ells no desenravenen a la primera que descobreixen que el motor de tota acció política és mantenir-se en el càrrec que, per cert, ells -la tropa- no aspiren a tenir.

Tot d'una he aconseguit deixar de riure m'ha revengut un emprenyo monumental. Ja no sé si el senyor Flaquer és massa viu per a un poble de mediocres com jo, i es creu que els problemes mediambientals ho són en la mesura que els nadius no els consenten, o l'odi contra l'esquerra el cega i enterboleix l'enteniment. Aquests dies, que la llibertat d'expressió ha tengut fites tan importants com e14 M, la publicació de les fotografies de taüts censurades per l'exèrcit nord-americà, la sentència del Tribunal Constitucional que permet l'entrada de càmeres en les sales del Suprem, el cessament del senyor Urdaci, el «descobriment» del senyor Anson com a «víctima» de l'aznarisme i el cul estret dels comissaris polítics en els mitjans públics que depenen del govern central, en aquests dies d'agitació de la consciència al dret de ser informats sense censures, en aquests dies, precisament, se li ocorr «matar el missatger» que denuncia la regressió en la protecció mediambiental reflectida, fins i tot, en el programa electoral del PP. Potser creu que els nostres clients europeus no llegirien mai el programa electoral de més asfalt, més urbanitzacions, més dessaladores, menys Parc Natural de Llevant, menys protecció a Eivissa... i té raó: els clients no solen recercar en aquesta bibliografia. Però, després d'una legislatura on la dreta, econòmica i política, ha utilitzat des de fires turístiques fins a anuncis als diaris, passant per publicacions especialitzades, congressos i tot allò que pogués tenir cobertura mediàtica per criminalitzar les mesures de defensa del medi ambient que feia el govern dePacte, és d'esperar que els periodistes que reflectien aquestes notícies en els seus mitjans (després de ser convidats a generosos tiberis pels informants) les segueixin el fil. Llevonces tot valia, inclosa la perillosa estratègia d'obrir tallafocs amb benzina. Ara, esperar que les flames vagin pel camí indicat, és no tenir ni puta idea ni d'incendis ni d'incendiaris.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.