Pens que Convergència i Unió representa un model quasi idíl·lic pels que sospiren per un nacionalisme balear (o només mallorquí) de dretes (o de centre, segons la perspectiva). EPNB, també, però en un país distint i distant, talment fos, pels illencs, territori comanxe. Entendre el perquè l'esquerranós PSM fa les «tres gotetes» per arreplegar-se amb socis tan declaradament no socialistes, per dir-ho d'una manera molt suau, és mal de fer, almanco, des del vessant de la ideologia i sense entrar en càbales numèriques o estratègies que van més enllà dels resultats i entren en el camp de la correlació de forces i de la lluita per l'exclusivitat en l'espai polític. Però ho han fet -no sense un actiu debat amb els que s'estimaven més ERC com a principal abanderat de la coalició- i no els serà difícil explicar-ho amb referents històrics i apel·lacions a la simpatia que, en el món nacionalista, desperta un personatge de la talla de Jordi Pujo i el que representa. De fet, en aquest país en què un republicà pot afirmar-se joancarlista en públic, que un socialista vagi del colzet de demòcrates cristians, convictes i confessos, no ha de ser motiu de flamant contradicció. O això ens han fet creure.

També semblen disposats a fer-nos creure que la sopa de lletres on UM remulla el seu despit de nouvenguts és una coalició paral·lela a la Galeuska dels de tota la vida. Bé, però. Parlar de nacionalistes extremenys és fàcil, perquè no els coneixem, però dePartit Andalusista que aquí ha fet costat a totes les manifestacions de l'agressiu Rabasco, incloses cartes al director on ni es qüestiona la unitat del català perquè ells saben del cert que el balear és una altra cosa, sembla divertit. No es tracta d'anar a repartir marxamos de nacionalisme pota negra, que tant me'n fot, però les hemeroteques poden ser una bona font per a la rialla més estrepitosa. Què hi farem, això de les eleccions europees i el seu districte únic obliga a relacions que superen el matrimoni de conveniència per entrar de ple en la promiscuïtat orgiàstica. I ara no ens farem l'estret, que a aquestes alçades encara faria més rialles sentir-me pudorós i esquiterell que aquestes relacions d'Unió Mallorquina amb els amics de l'anticatalanisme ètnic i «cazurro». I un té un currículum a defensar.

Perquè després venguin a dir-nos que no som hospitalaris. Potser amb els turistes som un poc sulls, però és que hi ha més turistes que candidats a hospitalari i la desproporció cansa molt, però amb els partits regionals tenim tot el ventall d'hospitalitat possible, i això que en surten com a bolets, o com amanitas phaloide, per ser exactes. Sobre el tema dels turistes espanyols i l'opinió de 1.100 que qualcú sacralitza com a representativa, s'ha reparat que quasi 500 d'aquests entrevistats són votants dePP i excitats patriotes que entenen com a agressió el parlar una llengua diferent? Que siguin Catalunya, Balears i Euskadi els menys hospitalaris, no vos sona?