algo de nubes
  • Màx: 20.14°
  • Mín: 13.46°
19°

El fals aniversari del Consell

Aquest mes d'abril s'ha commemorat el vint-i-cinquè aniversari dels consells insulars. Una efemèride totalment falsa. UM, emperò, ha volgut donar gran lluentor a la cosa, volent fer veure que el seu Consell és «l'autogovern mallorquí». Mentre, les commemoracions dels altres dos consells han estat molt més d'acord amb la real naturalesa de les institucions que no són, ni prop fer-hi, bàsiques ni generadores de cap «sobirania» localista a partir de la qual se creï la general balear. En absolut. És exactament al contrari.

La subordinació política i institucional dels consells és tanta com que no tenen capacitat legislativa per si mateixos, i si la volen exercir l'ha de «sol·licitar» (art. 26-2 de l'Estatut) al Govern balear. No se constitueixen tampoc per si mateixos sinó en funció de la condició de diputats del Parlament dels seus membres (art.38-1) i, per això, sempre se formen després de la Cambra i de l'Executiu. No existeix cap mena de federalisme intern sinó clara dependència cap el Govern el qual és «òrgan superior de l'administració comunitària» i, com a tal, té l'obligació d'assumir les tasques de «control i coordinació» (control: capacitat de comprovar, verificar, vigilar i inspeccionar per part de qui té l'autoritat, comandament, maneig i domini) de les competències que hagin estat transferides, mitjançant llei del Parlament, als Consells (art. 40). Quant a la definició de la naturalesa institucional, el rang queda clar en ser els ens insulars òrgans de govern, sí, però estrictament territorials, a efectes insulars, com ho són els ajuntaments a efectes municipals (art. 5-1) però, en cap cas, ni consells ni ajuntaments per igual, són fonamentadors del poder autonòmic el qual està en mans de «l'organització institucional» que és «el Parlament, el Govern i el president de la Comunitat Autònoma» (art. 18-1), sense ser citats els consells expressament com a institucions autonòmiques sinó només de forma implícita per la formulació genèrica del Títol Tercer i, en la derivada condició i als efectes limitats que els són propis, jeràrquicament per sota de les primeres (art. 18-2). El poder autonòmic o, per dir-ho incorrectament la «sobirania», per altre costat, no està reconegut aïlladament ni conjuntament ni correspon als pobles insulars que s'ajunten, els quals són inexistents jurídicament i políticament, sinó a l'únic «poble de les Illes Balears» (art.1) el qual és representat única i exclusivament pel Parlament (art.19). Tot i amb això, la falsa efemèride comentada a l'inici de l'article ha permès sentir, per enèsima vegada, les habituals opinions segregacionistes protagonitzades pels que assumeixen l'insularisme com a ideologia cantonalista la qual nega la balearitat política. És la vella història de la feblesa ideològica de l'autoctonisme balear progressista que se deixa arrossegar pel localisme dretà el qual inventà (el 1976) l'insularisme. Ja en l'acte de constitució del desaparegut Consell de Mallorca (dia 24 d'abril de 1979) el representant del PSM, Gabriel Oliver, deia que el seu partits aspirava «a convertir els consells en vertaders parlaments del poble».

Aleshores se podia entendre perquè, certament, els consells generaven el Consell General Interinsular (CGI, constituït el 2 de maig). Tot i així, era tant com assumir una posició política molt semblant a la que, per raons tàctiques, defensava AP per atrinxerar-se en el poder territorial que els vots, suposava, no li donarien. El que passà, llavors, és que l'Estatut (1983) canvià radicalment la naturalesa dels consells. No són les mateixes institucions, els consells de 1979 i els de 1983. Els de 1979 deixaren d'existir quan naixeren els consells estatutaris. D'aquí que la commemoració viscuda aquesta setmana en el Consell de Mallorca sigui tan falsa com les delirants interpretacions «sobiranistes» de l'insularisme. Se pot entendre que UM, insularista per raons tàctiques (així té un poder molt per sobre de la força electoral), jugui a la confusió. Però a l'esquerra, que és la més perjudicada per l'insularisme, no se pot argumentar confusió. O ignorància o incapacitat. Una o altra va ser el que dugué a PSOE, PSM i EU-Verds a regalar a UM, a canvi de cadires que de res no serviren al capdavall, la Llei de Consells que eternitza, a l'espera del que digui el Constitucional, l'aberració insularista i, per tant, el suïcidi de l'esquerra.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.