De totes les anades i vengudes dels nous i noves ministres destacaria les primeres paraules de Cristina Narbona quan assegurà que conciliar la vida familiar i professional dels treballadors del Ministeri serà uns dels seus objectius. I és que la realitat s'imposa a las grans declaracions d'Estat i quan una dona arriba a un lloc de responsabilitat, d'aquells que habitualment ocupen els homes, és a base de renúncies que no sempre es produeixen en el cas de l'altre gènere. Basta una ullada ràpida pels currículums dels ministres per observar que la necessària paritat és una passa més en aquest difícil, subtil i molt enganyós ascens a la igualtat de la dona. De fet si només comparàssim l'aspecte purament professional entre els ministres d'un sexe o de l'altre no trobaríem gaires diferències; llicenciatures en Dret, Econòmiques i Ciències Polítiques -les més nombroses- compaginades en tasques universitàries, publicacions, direccions de grans empreses o organismes internacionals. Trajectòries professionals que, sens dubte i a priori, avalen l'elecció i suposen hores de feina, sacrificis i satisfaccions personals, segons es miri. Per contra si la comparació la feim a l'àmbit familiar entre els senyors i les senyores de la cartera negra la cosa canvia de forma ostensible. Evidentment qualsevol dona amb fills i que treballi també fora de casa entendrà que un currículum en el qual hi figurin tres nins de quatre anys fruit d'un part múltiple, o quatre fills amb adopció inclosa d'una nina, és molt poc probable que pertanyi a una ministra. Perquè segurament aquella dona del currículum tan impressionant que sembla el d'un home ja fa temps que es va plantejar l'elecció-renúncia. És evident que la solució no té un remei immediat i que postures com la nostra «ex primera dama» empitjoren la lluita de les que aspiram qualque dia a treballar i tenir fills sense haver de pagar cap peatge en el camí. Supòs que l'educació de les futures generacions és una de les peces claus d'aquesta lluita . De moment, hem aconseguit en qüestió de setmanes llevar l'obligatorietat a les aules d'una religió que, com a tantes, relega a un segon lloc a la dona i ja esteim parlant de modificar una successió a la Corona basada en la priorització del mascle. Aquests canvis com la feina i presència constant de les nostres vuit ministres són petites passes que amb la perspectiva del temps segur que se li donarà la importància que té. Perquè ara per ara sembla que els vestits i pentinats de les senyores ministres continua sent un tema de conversa, fins i tot a les tertúlies polítiques.