cielo claro
  • Màx: 22.41°
  • Mín: 13.08°
22°

Blair i la Constitució

El Govern britànic ha donat a la Unió Europea una de les sorpreses més desagradables dels darrers anys. Fa dos dies el primer ministre, Tony Blair, anunciava que convocarà un referèndum sobre la Constitució Europea. Els membres de l'oposició han fet una petita festa. Els conservadors, més coneguts per la seva oposició a tot allò que faci olor d'Europa que per qualsevol altre aspecte de la seva política, intentaven ridiculitzar l'anunci de Blair. És el canvi d'actitud més greu de la seva carrera política. No fa gaire mesos, Blair afirmava que la Constitució no es podia sotmetre a referèndum perquè no era prou important. Ara no pensa igual. Els conservadors sostenen que torna a ser un exemple de la manipulació típica de Blair. Però el maldecap més gros no el tendran ni ells ni Blair, que farà tot allò possible per mantenir la impressió que controla la situació i que la seva opció, la d'aprovar la Carta Magna, és la més natural, beneficiosa i moderna. Els qui de veritat no dormiran durant un any, el temps que tardarà Londres a pensar-se la pregunta que ha de figurar a la papereta de la consulta i a posar-hi data, seran alguns dels caps grossos de Brussel·les. Ja ho passaren malament quan Irlanda va fer una votació popular sobre el Tractat de Niça, que nomes resultà positiva en una segona volta. Llavors el problema era que, si els irlandesos no aprovaven aquell Tractat, no podia entrar en vigor. L'expansió de la UE hauria quedat en suspens. Tot el projecte europeu, segons com es miri, s'hauria posat en dubte. L'anunci de Blair de convocar un referèndum, cosa a la qual no estava obligat, crea una oportunitat nova per descarrilar el tren d'Europa. Blair pensa que els britànics voldran ser part d'Europa, que votaran per modernitzar-se. Creu que si s'aprovàs podria donar un impuls a la modernització de tot l'establiment polític del seu país. I pensa que guanyar una consulta com aquesta li donaria almenys quatre anys més en el poder. Seria el final de l'oposició. Brussel·les, com és natural, s'estimaria més que Blair no jugàs amb el futur de la UE per fer punts en la política nacional.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.