L'art del que és possible

El que era imprescindible, de sobte, per art de màgia s'ha convertit en prescindible i es torna a ficar dintre la cistella a l'espera d'una oportunitat millor. La política ja no és l'art del que és possible, sinó de l'impossible. La necessitat i el perquè de les coses ja no té valor, ni tan sols l'oportunitat de les mateixes. Les formes s'han despullat de tota litúrgia per convertir-se en un simple joc d'habilitats. Tot barrejat produeix un estil, o absència d'estil, que únicament pot viure baix la calor, baix les altes temperatures de la batalla permanent.

Són molts els efectes col·laterals que ha produït aquesta manera d'entendre la política. En tenim exemples clars, com les notícies que partien d'aquí i passaven pel Ministeri d'Economia per arribar a algun punt d'Europa amb l'objectiu de fer arribar la idea falsa que aquí els visitants no eren ben rebuts. No tingueren en compte, els inspiradors d'aquesta operació, que una vegada oberta una línia de comunicació entorn d'un punt calent no estava en les seves mans fer desaparèixer l'interès despertat entre el receptors. Ara per aquesta línia, molt a pesar seu, hi circulen sense cap control els desastres urbanístics, les infraestructures gegantines, l'eliminació de parcs naturals i tota altra mena de qüestions. Als socialistes ara els correspon capgirar aquesta situació i recuperar la litúrgia i els continguts de la política. En primer lloc, indubtablement, la iniciativa i la responsabilitat haurà de recaure en el nou Govern central, que haurà de canviar la política d'assedegament de l'anterior Executiu per una política de respecte i col·laboració amb el Govern de les Illes Balears. Però també els socialistes illencs tenen l'oportunitat i la responsabilitat d'actuar com a factor de moderació davant les actituds extremes de la dreta autòctona. Un repte nou que permetrà comprovar el grau de maduresa del seu projecte.