AT de creixement

Per les notícies aparegudes a la premsa puc deduir que un dels temes del Pla territorial de Mallorca (PTM) que manco ha agradat als ajuntaments és el que afecta les Àrees de Transició (AT) de Creixement. Abans d'entrar en la qüestió deixau-me fer una prèvia: la majoria de les dissonàncies que pot presentar el Pla es deuen a una legislació, concretament a una Llei de Directrius d'Ordenació del Territori (DOT), que presenta grans aportacions, però que també presenta un abordatge genèric d'alguns temes perquè no es volia banyar però volia que el Pla s'hagués de banyar. Per tant, moltes de les crítiques al Pla s'haurien de fer a les Directrius, perquè el Pla només concreta l'imperatiu imposat per les Directrius. Feta la prèvia anem a la qüestió. Les Àrees de Transició (AT) són (art. 20.2 DOT) una categoria de sòl rústic comú, concretament són unes àrees que comprendran una franja a definir pels plans territorials entre un mínim de 100 i un màxim de 500 metres a partir del sòl classificat com a urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització. És a dir les AT són el sòl rústic que envolta els pobles i les ciutats. Si recordam que les DOT varen prohibir les urbanitzacions disperses, varen prohibir la creació de nuclis aïllats, obligant que tot nou creixement es fes aferrat a nuclis existents, aleshores, entendrem que les AT són un sòl de previsible transformació, un sòl que amb el temps deixarà de ser rústic per passar a ser urbà. Ara bé, això és d'aquesta manera parcialment, i ho és parcialment perquè les pròpies directrius a més de restringir el creixement a l'espai (sempre aferrat a nucli existent), també restringeixen el creixement en superfície de metres quadrats (el famós 3% transitòriament i el famós màxim del 10% en deu anys), i les Directrius mateixes (art 21.7) diuen que les AT s'han de destinar a dues coses: a) al futur creixement urbà i b) a l'harmonització de les dues classes de sòl (urbà i rústic). O sigui que quan el Pla Territorial distingeix entre AT de creixement i AT d'harmonització fa una lectura bastant lineal i bastant exacta de les Directrius. Resulta que ara molts d'ajuntaments se sorprenen que el Pla Territorial especifiqui on han de créixer i posen el crit al cel per una presumpta retallada de les potestats municipals, la veritat però, és que amb la lògica de les Directrius és bastant lògic que el Pla marqui AT de creixement i AT d'harmonització. A més a més, el Pla en la majoria de casos no marca una única AT de creixement on situar el futur sòl residencial, normalment es proposen diverses superfícies d'AT de creixement perquè entre aquestes diverses opcions el municipi pugui elegir la que li sembli més adequat, es manté un grau de potestat d'elecció municipal. I òbviament els ajuntaments durant el termini d'informació pública han pogut proposar canvis d'aquestes AT de creixement si pensaven que la ciutat o el poble s'havien de desenvolupar per un altre costat. Massa vegades els creixements s'han projectat no sobre les conveniències urbanístiques sinó sobre el cadastre i la propietat dels terrenys, certament aquesta prevenció és tan vàlida pels ajuntaments com pel Consell, tanmateix, sembla més probable, per proximitat i per coneixement, que siguin els ajuntaments que tenguin en compte aquestes dades, sembla que el Consell estarà en disposició de fer un plantejament més urbanístic (donant una forma lògica al nucli urbà), si bé hauria de fer aquesta feina en total col·laboració i d'acord amb els ajuntaments. Abans de l'aprovació definitiva segurament el que correspon és negociar amb els ajuntaments la situació de les AT de creixement per arribar a un plantejament comú, i de fet no veig per què ha d'haver-hi cap problema per arribar a aquest acord i, en conseqüència, no crec que la proposta del Pla de marcar les AT de creixement sigui ni equivocada ni agressiva amb l'autonomia municipal, ben al contrari, és coherent amb les Directrius i s'ha de conciliar amb els desitjos municipals.