Les presons de Bush

Creix la convicció que el centre de detenció de Gunatánamo és només una petita part d'una xarxa de centres de detenció establertes a distints indrets com a part de la suposada lluita contra el terrorisme. A part les teories dels qui veuen bubotes per tot, hi ha un creixent nombre d'organismes internacionals de defensa del drets humans que diuen que no sabem la magnitud dels abusos contra sospitosos detinguts en operacions arreu del món. La mateixa Creu Roja, normalment tan discreta en aquestes qüestions, ha expressat la seva preocupació pel nombre de detinguts que mai no han estat públicament identificats i sobre els quals no se sap res. Amnistia Internacional ha anat més lluny. Descriu Guantánamo com la punta de l'iceberg. Coneixem de fa temps l'existència de la base militar americana de Bagram, a Afganistan. Continua com a presó militar, però no se sap qui hi ha passat ni qui hi queda. Washington té llogada una illa britànica a l'Atlàntic, Diego Garcia, des de fa trenta anys. És una base militar on, segons imatges penjades a Internet per un servei de seguretat, s'han fet moltes obres que no s'expliquen si no és com a un centre de detenció, diuen alguns diaris europeus com l'Independent. A l'illa no hi ha ningú més que els militars. A l'antiga colònia francesa de Djibouti, a la costa est d'Àfrica, els americans establiren un centre de comandament militar fa dos o tres anys. Les autoritats locals neguen que hi hagi cap centre de detenció, tot i que les ONG no n'estan convençudes. Djibouti és el centre des d'on Washington dirigeix totes les operacions del Iemen i l'est africà, d'Aràbia Saudita, Senegal i Sudan. No se sap què hi ha ni qui hi pot estar internat. Casos com el del jove informàtic anomenat Arar, que va ser detingut a Nova York el setembre del 2002 indiquen que n'hi ha més. Arar va ser enviat a Jordània, on l'interrogaren, després va ser enviat a Síria, on diu que va ser torturat dues vegades abans de ser alliberat deu mesos més tard. Sabem els detalls d'un grapat de persones alliberades en el darrer any, com Arar, que mai no han estat avisats formalment. Però les detencions se xifren en milenars, i de la majoria no en sabem res. Si la guerra contra el terrorisme ha de durar tants anys com sembla pensar George Bush, aquesta situació no pot continuar. Aquests abusos no es poden cometre en nom de la democràcia i la justícia.