El fals liberalisme

Del present govern del PP als governs balears dels anys vuitanta i principis del noranta hi ha un diferència substancial. Aquesta diferència substancial és d'estil. Els gabinets del Sr. Canyelles no tenien referent estatal en l'estil de govern ja que el seu partit, aleshores, ocupava els bancs de l'oposició. Aquesta manca de referent va produir que el Sr. Canyelles inventàs i improvisàs un estil propi. Aquest estil propi es caracteritzava per un deixar fer, per una manca de regulació i per una manca d'intervenció pública, però també es caracteritzava per una voluntat clara de no crear conflictes, i tot ben amanit amb cireretes autòctones que varen donar lloc al concepte de lo nostre o allò que alguns varen batiar com el nacionalisme de pa i sobrassada. Els gabinets dirigits pel Sr. Matas, en canvi, es troben absolutament contaminats del nou estil imposat a la política pel clan de Valladolid i pel Sr. Aznar; clan i persona que ara recordam que van accedir al poder l'any 1996 coincidint amb un parlament balear en mans populars, coincidencia que és oportú recordar va finalitzar amb un balanç absolutament pobre en resultats concrets. El nou estil del Sr. Aznar i per extensió del Sr. Matas, sobretot després de l'experiència ministerial, és el que podríem qualificar com l'estil del fals liberalisme o si es vol el liberalisme de boquilla, és un estil prepotent, uniformitzador i que cerca el conflicte i la brega constant. El liberalisme creu en les persones i en les societats com les fonts generadores de riquesa i benestar, creu que els serveis que presta la societat de manera eficient no els han de prestar les administracions, ara bé, el liberalisme modern creu que les administracions tenen un paper important no només perquè tenen com a funció corregir les deficiències que genera el mercat, redistribuint els recursos, sinó també perquè han d'evitar les posicions de domini que ens situen en oligopolis o monopolis, i perquè les administracions són les encarregades de planificar el futur i de construir les grans infraestructures. Els anys de govern del Sr. Aznar una de les coses que han produït és la privatització, que no liberalització, d'importants sectors estratègics de l'economia espanyola; a Balears en patim les conseqüències per exemple en matèria elèctrica amb unes apagades durant la temporada turística que haurien de donar lloc a una actuació pública contundent i que en realitat deuen quedar amb un dinar de desgreuge a càrrec d'Endesa. S'ha dit que es representava el liberalisme i la llibertat i a la vegada no s'ha lluitat a favor de la lliure competència, ben al contrari, s'aposta per la concentració, per la reducció de la competència, es castiga els empresaris que no són amics i s'afavoreix els amics de manera escandalosa. En lloc d'actuar com a liberals allà on correspon que és en el mercat, se trasllada el fals liberalisme a l'àmbit de la cultura. Si hi ha d'haver tanta llibertat en matèria d'ensenyament a què ve la llei de qualitat o el decret de desenvolupament que imposa unes determinades hores de castellà, perquè no se sotmeten al parer dels pares aquestes decisions. Aquest exemple només demostra que el liberalisme serveix com a coartada, com a cortina de fum, per emmascarar les vertaderes intencions. Quan un àmbit, a l'escola, s'està anant per un camí que no agrada s'intervé des del poder públic, i aquesta intervenció es fa en nom de la llibertat, quan no es fa en nom de la llibertat sinó en nom d'una determinada ideologia, no es cerca la llibertat sinó la substitució lingüística i cultural, les mesures no són neutres, tenen finalitats ben paleses. I el que més emprenya no és que hi hagi gent que defensi el centralisme o la uniformitat cultural, el que més emprenya és que aquesta defensa es faci havent-se apropiat la Constitució o la llibertat, com si defensar l'aprofundiment de l'estat de les autonomies o la pluralitat de llengües anàs en contra de la Constitució o de la llibertat. Aquesta forma d'actuar és el nou estil que s'imposa i és un estil que en la meva opinió es fonamenta sobre l'estafa i l'engany, no es va de cara, i això té molt poc a veure amb el liberalisme.