Anchluss imperi

És curiós com es deforma darrerament el concepte anchluss per convertir-lo en eina demagògica. L'anchluss és l'annexió d'un poble per un altre per aniquilar-ne la personalitat i sumar-lo a la metròpoli dominant. A totes bandes hi ha perifèrics acomplexats disposats a fer aquesta feina messiànica. És el cas de l'annexió d'Àustria per part d'Alemanya en els anys trenta. Qui liderà aquest trist capítol del segle XX no va ser cap alemany, sinó un austríac, Adolf Hitler, que primer abandonà el seu país i després se'l menjà. Els grans annexionistes dels dos darrers segles no han estat sovint vermells d'ou criats als palaus de les capitals de l'imperi. En relitat, han estat individus empegueïts dels seus orígens i que els han acabat negant com a acte d'autoafirmació davant la cultura superior. Napoleó era cors i els parisencs el consideraven un parvenu italianitzat de baixa categoria i, a més, casat amb una criolla de les colònies. Lògicament, per demostar que de pensament era canyella fina del Sena, s'annexionà bona part d'Itàlia. El mateix passà amb Stalin, que de rus només en tenia l'àlies, ja que era un georgià fill d'adobador de sabates i, a sobre, antic seminarista. Però quan va assolir el poder en el Kremlin s'inventà allò de la ròdina (la gran pàtria socialista) i dugué el panrussisme fins ben passat el riu Oder. N'hi ha més casos: l'imperial Franco no tenia sang castellana i provenia de la deprimida Galícia. De fet, el tan mal emprat avui en dia concepte Anchluss, que alguns utilitzen de manera interessada per «desemmascarar» Catalunya i les seves pretensions «annexionistes» sobre les Balears, representa en realitat l'autoodi dels perifèrics que abandonen les seves arrels perquè els acceptin a la metròpoli com a pata negra de primera categoria. El mirall de l'Anchluss és a Madrid, no a Barcelona.