En època de rebaixes

En teoria, les festes d'un poble condensen en uns pocs dies totes les capacitats d'esbarjo de la col·lectivitat. Són, de qualque manera, l'elevació a públic del gaudi privat, fomentat i patrocinat per les institucions que, des de temps immemorial, assumeixen les festes com a part important de les seves obligacions. Si giram la ullada cap enrere veurem que el teatre, el ball, els jocs esportius populars, les exposicions... són la base de l'entreteniment de la ciutadania que pel sant patró assoleixen la categoria màxima, amb més recursos i menys estretors, incloses les morals. Podem assegurar, sense por a l'exageració, que les festes patronals són el catàleg més complet de la cultura lúdica d'un poble. És per això que les expectatives d'un poble que es mostra a través del catàleg vigent a la Palma d'aquests dies no deuen ser gaire excelses, per ser suaus. Si aquestes són les manifestacions comunes, aquesta és la comunitat. Per caure en la depressió, feis l'esforç d'arreplegar programes de festes patronals de les ciutats del nostre entorn. En poques hi trobareu la sinceritat que reflecteix el nostre. Allà on no n'hi ha, no n'hi cerquis. Per exemple, hi ha cursos de guitarra i d'altres activitats que, fins i tot, es fan en els horaris habituals... Visca l'excepció de les festes! S'arrepleguen les activitats habituals i es fa un gruixat catàleg on la revetla i la «petardà» són, gairebé, les úniques coses realment programades en honor del patró. Per honorar-lo com toca, és a dir amb un increment destacable de l'activitat cultural, es pot aprofitar el pont que ens atorga i viatjar a la recerca de les normalitats d'altres pobles, molt superiors a l'excepcionalitat del nostre.

Per entendre la generositat del govern del senyor Aznar, manifestada en la persona del governador, senyor Ramis de Meer, basta recercar per internet la filmació de l'agressió policíaca en una manifestació, a Madrid, contra la guerra de l'Iraq i comparar-la amb les imatges que hem vist (pens que ningú les ha penjades a la xarxa) del suposat assalt a l'Ajuntament de Costitx del col·lectiu Autovia No. En un lloc, trobareu un professional, guarnit amb elements de protecció física, fotre, amb una sang freda que glaça la de l'espectador, una troncada a una manifestant que havia tingut la gosadia de demanar explicacions per una violenta càrrega que havia deixat una companya, ferida, sagnat al terra. En les altres, uns desprotegits manifestants s'asseuen al terra i utilitzen els seus cossos com a element de protesta. A un, l'acaben d'exonerar de responsabilitats i el reincorporen a la seva feina de constitucional guardià de les nostres llibertats. Les rebaixes de gener li han suposat no rebre cap medalla a la bestialitat ni cap reconeixement al mèrit de fidel servidor d'un govern de neofalangistes. Als altres, amb befa i prepotència, acaben de reduir-los la multa a 3.010 euros per cadascú, perquè, en el fons, el governador té bon cor i som en època de rebaixes.