En el mes de juny passat s'analitzava aquí que l'oposició pel català o catalanista en contra de la política lingüística del govern del PP hauria de pensar bé les passes i accions a fer, calibrant el més serenament possible les tàctiques a posar en pràctica, els moments adequats per fer-ho, i ser conscient de quin pot ser, essent realista, l'objectiu estratègic. El qual no pot ser la, per usar el lema de la concentració de divendres passat, rectificació del govern perquè, com és obvi, l'executiu que darrere seu té el vot de 189.830 ciutadans, donant-li la majoria absoluta, no es deixarà entendrir per tan respectables com inútils (en el sentit de potencial convenciment del que no pensa igual) manifestacions. I no només per la força que té, sinó perquè des del punt de vista diguem-ne qualitatiu cap votant seu se veu representat pels opositors catalanistes, que seria l'única manera de fer rectificar un govern. Així que l'objectiu al qual pot aspirar l'oposició, com a molt, seria ésser tan important com que el Govern se preocupàs i no incrementàs el procés que l'OCB ha qualificat «d'anormalització» lingüística.
Per assolir l'objectiu, hauria d'aconseguir ser un cos unit i sòlid que per la seva quantitat, indubtable i contundent, arrossegàs la qualitat, això és: que demostràs la transversalitat política, ideològica i social dels reivindicadors; i s'expressàs amb hàbil selecció de moments i circumstàncies. És l'estratègia que usen, per exemple, els sindicats amb les seves mobilitzacions generals (no així quan només deixen usar el nom i el màxim responsable apareix per la manifestació com podria anar a prendre's un cafè, tot sol) que, sense anar més enfora, va fer rectificar, en part, el govern d'Aznar amb la vaga general de juny de 2002. Aquí, a Balears, és també l'estratègia, amb certes variants, que usa el GOB i que si bé a cada cas concret de mobilització no ha aconseguit l'objectiu aïllat, sí que ha resultat triomfant quant a estendre la percepció majoritària (si més no entre tots els partits polítics) que els seus objectius coincideixen a grans trets amb les necessitats socials, de la qual cosa s'han derivat les polítiques de protecció territorial i mediambiental que, amb tots els matisos que s'hi vulguin posar a aquesta afirmació, sense el GOB no existirien. També va ser l'estratègia que usà la mateixa OCB entre 1976 i 1983, fent estendre l'autonomia com a necessitat social, la qual acabà per ser assumida, amb moltes diferències però amb el mateix bessó, pels partits polítics; i també gràcies a la qual durant el procés de negociació autonòmica els protagonistes (UCD i PSOE) feren seves (també sigui feta aquesta afirmació a reserva de tots els matisos que s'hi poden introduir) l'essència que l'OCB volia present en l'Estatut: el reconeixement nominal de la llengua com a català i el seu caràcter de llengua pròpia.
Per aconseguir aquesta solidesa reivindicativa és imprescindible, doncs, tenir clarament definit l'objectiu estratègic, demostrar contundència en les accions tàctiques i adquirir el rang de tranversalitat ideològica i social, així com la màxima unitat i implicació política. Són condicions imprescindibles per poder aspirar a l'èxit, si bé aquest, llavors, clar, mai no és complet. Però almanco suposa, l'èxit, que la situació resultant no és pitjor, des del punt de vista de l'interès dels reivindicadors, que abans de les mobilitzacions. Per tot això era que, allà pel juny, ja s'analitzava aquí que l'oposició catalanista hauria d'aconseguir fermar tots aquests elements, si volia tenir esperança d'algun tipus d'èxit, abans de començar les mobilitzacions. Divendres passat, a la concentració de l'OCB, i segons les notícies publicades l'endemà per tots els diaris de Palma, la quantitat d'assistència no va ser contundent, la qualitat demostrativa de transversalitat ideològica i social va ser absent i el nivell de representació (i això potser hauria de ser el més preocupant pels organitzadors) que hi enviaren els partits l'ajuda dels quals, per a aquesta qüestió, és requisit primer i essencial (PSOE i PSM), va ser de passa-tu. La conclusió és que el nou president de l'OCB tendrà molta feina a fer per intentar teixir el que la concentració de divendres va evidenciar que s'ha desteixit durant el darrers anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.