Extremadament reaci a gests de pau, el govern de l'Estat d'Israel permetrà, aquests dies, un tràfec controlat de turistes i pelegrins que volen acostar-se als llocs sagrats per renovar-hi les esperances en un món millor. Aquests gests, però, no il.luminen cap racó d'un panorama d'ombres cada dia més sinistres. La presència de l'Estat d'Israel no ha encaixat a la regió, sinó que sempre hi ha estat una font de dolor i de destrucció. Només un Estat governat per uns polítics que encara no han aflorat a la vida pública podria fer pensar en la possibilitat d'un futur en pau en aquest escenari tan beneït i tan castigat per causa de les tres grans religions, entestats uns i altres a convertir en guerra les diferències en lloc de construir la pau en tot allò que comparteixen. El govern israelià ha duit fins a límits insuportables la seva afronta continuada, no ja als palestins, sinó a la comunitat internacional. No hi deu haver cap altre govern que hagi fet tan poc cas de les recomanacions de les institucions internacionals, cap altre govern que, donant l'esquena a totes les possibilitats d'una pau a la zona, mantengui no obstant això el suport de la primera potència mundial. Quan la comunitat internacional aixeca de manera unànime el clamor de la seva consternació, com ara, amb motiu de la construcció del mur que tanca els palestins en un ghetto de les pitjors ressonàncies, la Casa Blanca com a molt difon una molt anèmica recomanació, que infal·liblement serà desatesa, sense que això provoqui penalitzacions posteriors. La impunitat amb què els governs d'Israel soterren qualsevol idea de pau compartida crea en el món islàmic un sentiment de frustració i de ràbia del qual el fonamentalisme extreu les principals raons per a les seves accions terroristes. Aquesta és una part de la realitat, una realitat que el govern israelià pretén edulcorir amb gests nadalencs, tanmateix perduts entre els enderrocs de les cases que esbuquen els seus tancs i entre les tombes de les seves víctimes.