Poder, podria tornar. Això està clar. Res no impediria que per devers principis de 2007 la direcció nacional del PSOE trobàs que la federació balear fos tal desastre que n'Antich se ves obligat a tornar. Ara bé, ningú que conegui una mica el món de la política s'imagina un retorn de Madrid a Palma que no sigui traumàtic per a l'interessat. L'exemple (que, per cert, no té res a veure quant a circumstàncies, destinació, partit, etc.) de Jaume Matas, ho exemplifica perfectament. El que passi d'aquí a tres anys i busques, no ho podem saber, però si se pot intuir que només en una situació de crisi molt profunda del PSOE illenc n'Antich tornaria. Per poc bé que vagi el congrés de l'any que ve, no tornarà; i no serà novament secretari general.
És ver que ja li ha passat una vegada, al PSOE balear, això de tenir el seu secretari general a Madrid. Va ser el 1984, quan Fèlix Pons va ser nomenat ministre. Els socialistes de Palma aquesta setmana ho treien com a mostra de normalitat, i per venir a dir que n'Antich ho podria fer també ell. Mal exemple han triat. Pons va ser secretari general de circumstàncies, després de la dimissió de Francesc Triay. El 1982, just després de la victòria del PSOE, ja li havien ofert anar a Madrid, però al final ho declinà per, justament, dedicar-se tot el temps a la secretaria general perquè el PSOE passava per temps de tempesta, igual que ara. Mal exemple idò. Però, a més, després d'acceptar anar-se'n a Madrid, tot d'una que pogué deixà la secretaria general.
Per altra banda, això que aquests dies s'escolta de que, total, la feina de diputat a Madrid són dos o tres dies i, després, en queden quatre per dedicar al partit aquí, doncs és un argument dubtós i molt perillós en relació a l'hipotètic retorn. Dubtós perquè la tasca d'un congressista no és la d'un diputat autonòmic. És molt més intensa. Basta estar adscrit amb responsabilitats a una comissió perquè, per la feina (reunions, viatges, compromisos diversos, al marge dels dies d'activitat parlamentària), ben poc se li vegi el pèl, al diputat en qüestió, per devers la seva circumscripció. És molt discutible, per tant, que n'Antich tengui temps per dedicar-se a la secretaria general. A més, cal recordar que el diputat no ho és «en» representació territorial sinó «per» un territori. Sobre el particular en el PSOE s'alliçona des de l'inici (segons explicà a qui subscriu Teresa Riera) als seus diputats: no estan allà per representar territoris sinó per fer feina pel partit en el Congrés nacional. I és un argument perillós perquè si se n'anàs a Madrid pensant en el retorn el 2007, això només podria passar si la direcció del PSOE li permetés fer allò mateix que el PP va fer amb Matas, Mayor Oreja i, també, Rosa Estaràs (la tasca de la qual seria l'exemple de comparació correcte) i que tant criticaren els socialistes i el mateix Antich: no representar els interessos generals i usar el càrrec a Madrid per interès partidista. Per a un partit d'esquerra seria molt perillós que el PSOE deixi suposar que n'Antich farà d'Estaràs. Un tercer element, important, és que n'Antich està molt cansat de la situació interna del seu partit. Per a ell, Madrid és tranquil·litat, pau i veure les coses amb distància. És ver que políticament se poden moltes consideracions sobre aquesta actitud, però tots som humans i, a vegades, en política, com en tot, a l'hora de prendre decisions pesa molt la situació personal.
I finalment, en clau interna, en les actuals circumstàncies, la partida és un inequívoc missatge d'obrir una nova fase. Antich sap que quedant aquí sempre seria un tap. El motiu o excusa perquè tothom se baralli amb o contra ell, i ell sempre per enmig i, també, contra els seus contraris. Ara, anant-se, el que fa a la pràctica és obrir un procés perquè tots els grups que volen, legítimament, aspirar a guanyar el congrés, prenguin posicions. Tenen quasi un any per endavant per arribar uns mínims de sentit comú que li permetin no tornar. La conclusió és òbvia. N'Antich ni vol ni pot tornar. Només les furibundes guerres internes podrien dur el partit a una situació de tal col·lapse en la qual s'optàs per obligar al retorn forçat. Però seria la pitjor notícia per n'Antich, per al PSOE i per a tota l'esquerra perquè significaria que tiren la tovallola davant de la coalició PP-UM no per a 2007 sinó per molt de temps més.
