Ara que sé que en el meu petit país -que suposa ca meva i un parell de quilòmetres més- hi ha radicals que són capaços d'insultar i no deixar parlar el nostre President, el d'aquí -bé, volia dir el que per raons de feina, a vegades, deixa Madrid i viatja cap a Palma-, no he tornat a dormir tranquil·la. I és que ja se sap que molt jovent no té res al cap perquè entre escoltar l'ínclit President i escridassar-lo una estona, qualsevol persona amb una mica de sentit de l'humor optaria peshow de sentir-lo in situ. De veres que és tota una experiència.
Encara que pensi que per parlar a un auditori, especialment si ets un càrrec públic, un hauria de tenir certa solvència intel·lectual, crec que tothom en democràcia té el dret a pensar i dir qualsevol plantejament. Sense traves encobertes, ni censures velades perquè precisament això és el que ens diferencia dels que no són demòcrates -aquells que modifiquen les lleis a la seva conveniència, es boten quan fa falta la legalitat i apliquen sancions econòmiques a qui els protesti.
Que ningú es dugui a engany imaginant-se un President, paradigma de la democràcia, sorprès i commocionat per la protesta a la Universitat perquè tot el que va passar estava, en certa manera, previst. I tant s'ho esperaven que varen impedir que les càmeres de televisió espanyola l'enregistressin amb l'argument peregrí de «no cobrirem la notícia perquè hi pot haver problemes». Qui hagi fet feina en un mitjà de comunicació sap que aquesta expectativa és, precisament, la que treu els periodistes de les redaccions perquè per sentir Matas dir que el pecat original de la Constitució Espanyola està en el reconeixement del fet autonòmic, un es queda a casa i després «tira d'agències». El nostre President segurament no sabrà el que és el medi ambient, ni que el camí més recte sempre és el més curt per arribar a un lloc, però del que sí en sap és de la importància dels mitjans, especialment de la televisió. No és el mateix escoltar per la ràdio o, filant més prim, mirar una foto al diari que veure per la televisió el President protegit per un paraigües i escridassat pels joves. Tan bé ho sap que no content de controlar televisió espanyola ha decidit que tots li paguem una segona televisió on fer encara més propaganda, si es pot. La nostra televisió, que sens dubte reflectirà el que som i el parc temàtic allà on pretenen viure alguns.
Del ciment i la televisió podrem parlar moltes setmanes més noltros, la inexistent oposició -més preocupada també amb els viatges a Madrid- i el nostre Govern. Mentre, a la resta de l'Estat espanyol -incloses les Comunitats díscoles i radicals- la polèmica estarà en el sistema de finançament autonòmic. Aquell que ens converteix en una de les Comunitats Autònomes que rep manco cèntims de Madrid. Que ningú s'espanti, això no mereix ni una proposta ni una conferència a Madrid. Haurem d'esperar que uns altres, per exemple els radicals catalans, ens ho arreglin.
