EU i ERC se mouen. Són els únics que ho fan. Bé, i el PP també, clar. Però entre els opositors, només ells. Sobre ERC ja s'analitzava diumenge passat com se mou aquí, impulsada pel trampolí dels resultats catalans. És vera que només té uns 1.600 vots. És, per tant, un partit extraparlamentari i està a anys llum d'aconseguir una posició que li permeti sospirar per un diputat autonòmic, perquè pels efectes de la mecànica electoral només a Mallorca podrien tenir aspiracions futures, i per convertir-les en realitat haurien de poder recollir uns 15.000 vots, la qual cosa no pareix possible imaginar-s'ho dins d'escales cronològiques raonables. Altra cosa és anar ocupant espai, llevar vots a altres partits (bàsicament el PSM) i poder obtenir qualque escó municipal. Però el cert és que tot i la seva modèstia, ERC se mou, a Balears.

També se mou, molt més intensament i, per la seva força amb probabilitats que afecti la vida general política illenca, EU. El partit liderat per Miquel Rosselló va fer la seva Assemblea dissabte passat. Primera passa per rompre la coalició amb Els Verds, si aquests no rectifiquen la seva estratègia. EU canviarà de nom, afegint-se qualque identificació nominal verda, a l'estil d'Iniciativa per Catalunya-verds, de manera que si els ecologistes de Margalida Rosselló no donen, com a màxim, el 2005 senyal de pau i concòrdia, se'ls carregaran. L'operació l'estan preparant amb ganes i amb marca de la casa: el segell verd com a afegitó permetria que s'hi incorporassin militants actualment enquadrats dins d'Els Verds, d'aquell sector que ha perdut el congrés del passat dia 8 de novembre. Si li surt bé, a EU, serà la liquidació de l'ecologisme polític com a segell individual a Balears. Perquè és obvi que amb la tradició de vot d'Els Verds a cada illa (un 3%) les seves possibilitats de supervivència (entenent tal cosa com aconseguir un escó) són quimèriques. Així que les opcions que els queden, als ecologistes, només són dues: o desaparèixer o sumar-se a la «nova esquerra» que EU està creant. Amb o sense ells, aquesta futura mena d'Iniciativa per Balears aspirarà a tenir una posició de molta força a dins de l'esquerra balear. Per aconseguir-ho confien tant en la seva pròpia habilitat com, també, amb la frivolitat de les direccions del PSOE i del PSM, perquè està clar que un futur èxit d'aquesta Iniciativa haurà, hauria, de ser a costa d'aquests dos partits. La qual cosa, per cert i hores d'ara, no és gens desbaratat pensar-ho.

Així que a mig any de les passades eleccions, el panorama opositor és bastant gràfic. Només se mouen, fan política de veres, EU i ERC. Mentre, en els dos grans, PSOE i PSM, els únics moviments que els respectius marca passos detecten són domèstics. De guerra interna. Res més. Tots dos donen per perdudes les eleccions de 2007. En privat, reconeixen que si aconseguissin muntar una alternativa a la dreta no seria abans de la pròxima legislatura i en vistes a un futur indeterminat. És possible que tenguin raó. El que no s'entén, emperò, és la supèrbia d'actuar com si EU (ERC és una altra qüestió) no existís. És vera que EU no té, precisament, una situació excel·lent. Els resultats del 25 de maig no la deixaren massa ben parada. Però també és cert que són els únics que han sabut reaccionar. Que s'han acomodat ja a la realitat i que actuen en conseqüència. S'organitzen i van fent dins de paràmetres raonables. Polítics. En funció dels seus interessos i possibilitats. Són prou perspicaços com per adonar-se que res no està clar, en l'oposició illenca, i que, per tant, tot és molt obert. En política, aturar-se és molt perillós perquè sempre du com a conseqüència perdre part de la posició que s'ocupa davant del que empeny. En això confien, justament.

Ja se veurà si a EU li surt bé o no, la seva operació. En qualsevol cas, l'actitud d'EU és l'única, entre tota l'oposició, que mereix ser qualificada de política. De tot el que està passant en el PSOE i el PSM, si se resten les rancúnies personals, les ganes de figurar, les peremptòries necessitats humanament comprensibles però políticament irrellevants, el que queda és immobilitat. Per ventura quan vulguin reaccionar ja sigui massa tard com per evitar que una EU amb ganes i organització els pegui una bona empenta que els faci perdre el pas de bon de veres, més del que ja el perderen el maig. Vist com se mou un i gens els altres, seria el més lògic, que passàs.