Les ones i la memòria arriben des de la platja d'En Bossa, a l'illa d'Eivissa. És l'estiu del 69, l'any en què Franco fa l'última visita a Barcelona i el Seat 124 Coupé representa un èxit de la modernitat. Tot és ben jove i a punt d'estrenar. A la llarga platja hi ha l'aldarull propi de quan es roden les escenes d'un film. I aquesta vegada ha tocat fer un guió cinematogràfic de la novel·la Vent de grop, d'Aurora Bertrana, que es convertirà en La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua. Francesc Rovira-Beleta és el director que, amb el súper fenomen Joan Manuel Serrat (per molts d'anys!), intenta aixecar el film. Linda Cole, Emma Cohen i Danny Ross també estan a la part alta del cartell.
Linda Cole i Serrat van colcant amb carretons de carreres. Els cavalls aixequen l'arena eivissenca i el director malda perquè arribin ben col·locats a la vora de la càmera. I que no es tapin un amb l'altra. Repeteixen l'escena fins que queda acceptable. Sembla que més endavant hi ha d'haver una escena especial, entre Serrat i Cole, per a la versió exportable. Poca cosa, segurament uns mugrons a la fresca. Però és l'estiu del 69. Eivissa està de gom en gom, amb gent de tot el món que vol mossegar trossos de llibertat que s'envolen i es fan fum. Les nits són com àmfores plenes de llums intermitents i, qui ho pot fer, es banya el cos amb Eau sauvage. Els mirallets il·luminats donen voltes i més voltes per tal d'arribar als més profunds racons de la nit mediterrània d'Eivissa.
Tres dècades i mitja donen per a molt. Envellir, consolidar carreres fulgurants, encimentar la terra cansada... I al final mirar el conjunt des del pont que hi posa la distància. S'hi estava molt bé, dins aquells dies d'encalçar imatges per terres eivissenques. Ben mirat, arribarà un temps en què el dia d'avui també semblarà d'allò millor. I els bells dies del 69 mirats com una llarga agonia dels peixos. I punt.
