nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 22°
21°

Partides sense oxigen per a la sanitat pública balear

La presentació del Pressupost que ha de regir la sanitat pública a Balears el 2004 presenta signes evidents de preocupació, sobretot si es compara amb el darrer que elaborà el Pacte de Progrés. Davant això, són necessàries algunes consideracions -tot i que incompletes per motius d'espai tipogràfic- que han de permetre situar molt millor els comptes de la sanitat balear front als reptes que es presenten en el futur immediat, sense les manipulacions de les partides que està fent el PP.

El 2003 el creixement del pressupost sanitari fou d'un 4%. Aleshores, l'actual consellera, Ana Castillo, criticà això de forma contundent, ja que trobava que no es podien tirar endavant les inversions. Ara bé, resulta que el PP hi dedica menys recursos el 2004: poc més del 2% d'augment, que suposa uns 20 milions d'euros. Una xifra que Castillo reclamava que s'havia d'imputar, el 2003, per a la primera fase de construcció del nou Son Dureta. És a dir, el que la consellera deia que nosaltres havíem de fer per una sola partida, 'resulta que és el que dedicaran els conservadors com a increment a tota la conselleria! I això sense que els caigui la cara de vergonya, atès que si hi contemplam la inflació, resulta que l'augment encara és molt menor. Per altra banda, hi ha una altra qüestió que és determinant. El gruix de l'increment del capítol I del pressupost -el que afecta als costos de personal- es correspon amb l'augment de l'Índex dels Preus al Consum (IPC), que s'estima en Pressuposts Generals de l'Estat al voltant d'un irreal 2%. Mentrestant, el capítol II, és a dir, la despesa corrent, assolirà uns augments que es troben gravats per la inflació real. Estam, per tant, davant dues partides que resulten complicades d'afectar. La conclusió sembla clara i alhora inquietant: és insuficient el marge pressupostari per fer totes les inversions, encara que siguin plurianuals, que prometeren de forma grandiloqüent la consellera i el senyor Matas. L'única possibilitat efectiva és que arribi el mannà de Madrid, en forma de fortes inversions, que, per cert, no només no figuren en els pressuposts estatals sinó que, a més, aquests constaten la davallada de les inversions reals a les Illes Balears. I cal recordar que s'han anunciat moltes coses: hospital nou de Son Dureta amb nou solar, Hospital Militar i Centres de Salut, entre d'altres projectes.

Però és que també observam reduccions importants en partides clau. Les dades són tossudes i difícils de rebatre i val la pena apuntar-les. Primer: l'Hospital Joan March davallarà la seva assignació pressupostària un 3,5% el 2004 en relació al 2003, és a dir, de 5.730 milions d'euros el 2003 a 5.535 milions d'euros. Segon: a l'Hospital General la caiguda és espectacular, ja que de 7.161 milions d'euros del 2003, es contrau a 6.368 milions d'euros; una rebaixa que s'acosta al 13%. Tercer: l'Hospital Psiquiàtric experimenta un lleuger augment, anèmic: 110.000 euros, o sigui, 18 milions de les antigues pessetes, amb un increment del 2%. Però, si endemés hi afegim la inflació, resulta que aquestes dades es tornen encara molt més negatives. Podem afirmar que, en aquestes partides tan importants, el PP retalla, tot plegat, una mitjana del 7%, mesurada en euros constants. ¿Com es pretén gestionar aquesta davallada en importants centres hospitalaris, amb menors recursos i més activitat -es pensen obrir tres quiròfans més d'aguts- segons assenyala la consellera? En definitiva, el pressupost sanitari del PP es caracteritza per una congelació que, efectivament, fa calfred. Estam davant d'unes partides retallades, insuficients, fruit de la pèssima negociació de la consellera en el Consell de Govern. La penalització dels sectors estratègics públics és la gran divisa dels conservadors, que el pressupost per a l'any 2004 demostra amb tota claredat. Mentrestant, la consellera i els seus assessors segueixen confiant en les almoines externes. Aquesta és la solució que semblen tenir per a tot. Els francesos, quan tracten d'explicar un tema de difícil explicació (i aquest pressupost ho és), diuen que cachercher la femme. El que, novament, farà el PP per cobrir tanta demagògia molt cara, gens barata, que han fet, és... chercher Madrid. Pentura allà es trobarà, i ho dic des del més profund escepticisme, qualcuna resposta a les ineptituds demostrades, ja que ni han estat capaços que els Pressuposts Generals de l'Estat recullin un euro més per a la nostra sanitat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.