Divendres vaig rebre amb molta alegria la paralització del camp de polo de Campos. Fa unes quantes setmanes vaig escriure un article on denunciava que, a la llarga, els desenvolupistes radicals sempre arriben a guanyar als conservacionistes, ja que els governs proteccionistes només són un parèntesi, o de vegades ni tan sols això, en l'afany encimentador, que es reprèn tot d'una que tornen guanyar els desenvolupistes. Serà aquest cas l'excepció que confirma la regla, o representa un vertader canvi de tendència? No ho sé, però el que és clar és que ens hem de treure el capell davant la intel·ligència que ha demostrat Francesc Quetglas en aquest cas. Es tracta d'una jugada mestra. Amb la seva idea d'atorgar una indemnització a la constructora va aconseguir blindar la protecció d'aquest espai natural i ha impedit que el Partit Popular pogués consumar la seva política de depredació de la natura en aquesta zona.
M'agradaria que els polítics proteccionistes en prenguessin nota, d'aquesta nova línia d'actuació. Quan els radicals encimentadors aconsegueixen construir una nova autopista o una nova urbanització, blinden la seva actuació destructora: el cost de restituir les coses així com estaven és tan gros que no hi ha manera de tornar endarrera. Per tant, per equilibrar la situació, no queda més remei que els proteccionistes també duguin a terme accions de blindatge de les seves mesures conservacionistes. I Quetglas en va trobar una: subvencionar per protegir. Una mesura cara, però molt més barata que haver de tomar les construccions i restituir els terrenys al seu estat primigeni. Molt ben fet!
És clar que el radicalisme depredador del Partit Popular no té enfront, i tot d'una s'han posat cercar un altre lloc on fer mal: ja se comença a parlar de la possible autorització del camp de golf de Son Baco, dins el mateix municipi. L'excusa és que cal compensar Campos per la seva manca de desenvolupament turístic. Una excusa com una altra, ja que al cap i a la fi aquest tipus de «compensació» seria només per a uns pocs. Els propietaris dels terrenys, l'empresa constructora i l'empresa explotadora serien els qui en traurien els beneficis. Però la resta, els campaners, què hi guanyaríem? N'hi ha que diuen que hi hauria més feina al poble, però la veritat és que de campaners a l'atur n'hi ha ben pocs. És més, darrerament no s'aturen de venir a Campos immigrants magribins i sud-americans per ocupar els llocs de feina que se creen i que els campaners no donam l'abast de cobrir. Així que per aquí res de res.
Jo som un ferm partidari d'establir mesures compensadores per als municipis que han protegit el seu litoral, malgrat ho hagin fet a desgana. Però aquestes mesures han de ser beneficioses per al conjunt de la població i no només per a uns pocs. Si voleu, puc citar algunes d'aquestes mesures que es podrien aplicar: creació d'un autèntic fons de compensació municipal que servís per finançar projectes als municipis amb menys recursos; declaració de Campos com a municipi d'interès agrícola i establiment de mesures potenciadores d'aquesta activitat; creació d'un centre de serveis públics comarcals amb centre a Campos: oficina del SOIB, hospital del Migjorn, retorn del centre de servei d'avaries de GESA, reobertura de la línia de tren Palma- Santanyí...; estímuls a les empreses de transformació de productes agrícoles perquè s'establesquin al municipi; declaració de Parc Natural la zona del Trenc i el Salobrar, amb un pla d'ajudes per al manteniment i potenciament de les activitats tradicionals del redol; pla d'embelliment del nucli urbà acompanyat per un projecte de restauració dels edificis històrics tant públics com privats, finançat pel Govern balear i el Consell de Mallorca... Segur que si ens hi posam tots encara se'ns ocorreran més coses per fer. Coses allunyades de les polítiques de destrucció radical que pretén implantar el PP i encaminades a assegurar un desenvolupament sostenible de Campos que beneficiï tothom i no només la mitja dotzena de sempre.
