Aznar ha començat l'ofensiva contra el pla Ibarretxe. S'aferra a l'article 161 de la Constitució, que diu: «El Govern podrà impugnar davant el Constitucional disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació provocarà la suspensió de la disposició o de la resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior als cinc mesos». És exactament el mateix article pel qual el Govern Aznar presentà recurs contra l'ecotaxa o la llei de Comerç aprovades pel Parlament balear; però amb una diferència: aleshores impugnà aquestes lleis un cop aprovades per la Cambra autonòmica. En el cas del pla Ibarretxe, Aznar vol avortar el debat. Impugna l'acord de l'Executiu basc previ a la tramitació parlamentària. Aznar actua a priori i impideix la lliure aportació d'idees i principis quan l'article primer de la Constitució diu que «els valors superiors de l'ordenament jurídic són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític». I ho fa mentre unitats paracaigudistes fan uns «exercicis per sorpresa» a Àlaba. Aznar s'ha armat de prepotència. Si Madrid impedeix el debat i el Parlament basc continua endavant, es podria produir la suspensió temporal de l'autonomia. És això el que cerca Moncloa? Ahir el portaveu del PP Carlos Iturgáiz fou prou clar: «Atutxa margina el nostre partit i protegeix ETA». Sonen a amenaça terrible, quasi a declaració de guerra. Omnubilat pel neofeixisme de Bush, Aznar només pensa en la força. I oblida el més important: Bush empra mètodes neofeixistes fora de les seves fronteres, perquè de portes endins bona cura té de no trencar cap principi democràtic. Per què, aleshores, Aznar comença a tractar Euskadi com si fos una colònia a la qual s'ha de domar i agenollar? No és això anticonstitucional?