D'ençà de Joaquín Costa i la Generació del 98, la classe intel·lectual espanyola hagué de posar esment en les diferències entre camp i ciutat, un dels nuclis conflictius que han definit les celebèrrimes dues Espanyes i, entre nosaltres (per què no?), les dues Mallorques. No em costa gens fer un poc de memòria i la meva infància feliç, a Mosafat (1948-1953), apareix marcada per la nit dePla, fredíssima, amb bombetes de vint wats en el carrer (i poques), una vida regulada a toc de campana, el dur treball dels homes i les dones en el camp, de sol a sol, la manca de metge, farmàcia, manescal, aigua corrent, clavegueram, etc.

-Tot això ha canviat, -diu n'Aquil·les-. M'hi passejava jo l'altre diumenge i el poble no semblava el mateix.

-Igual s'ha esdevingut a tants i tants pobles dePla i deRaiguer, ran de mar o dins la muntanya, entre el coral i l'espiga...

-És així. I vulguis no vulguis, el canvi s'ha fet dins el temps de democràcia, amb consistoris d'esquerres, de centre i de dretes. Amb batles honrats i altres que no ho eren tant, de vegades amb la inèrcia d'un poble capaç d'encallar-se llargs anys, junyits al carro de determinats cabdillismes populistes...

-És sens dubte la part més discutible del procés, i a l'hora d'enfrontar el futur del nacionalisme polític, en el moment d'analitzar el nacionalisme des de la societat civil, serà forçat contemplar-ho de manera crítica i convincent.

l l l
CULTURA
-Supòs que ja es fa. En aquest camp, teòrics i doctors té la nostra església...

-Com també ha tengut, en el seu moment, gestors de la cosa pública procedents de la Part Forana que, si més no en teoria, deuen haver actuat amb bona intenció...

N'Aquil·les es queda pensatiu uns breus moments.
-Això ja no ho sé tan cert.
-I ara?
-L'obscur cicle de l'oferta i la demanda cultural no s'ha vist mai compensat amb el fervor pel saber ni amb les ganes d'aprendre d'aquest àrid meu poble, que diria Salvador Espriu.

-Però si entre institucions públiques i privades s'han estat gastant, i encara es gasten, vertaderes milionades per dur als pobles conferències, lectures de poemes, teatre, presentacions de llibres, cicles culturals...

-Idò hauries d'anar a veure qui hi va i qui no hi va, i per ventura te'n duries una sorpresa.

-No ho sé, amic meu, però em sembla que els vasos comunicants entre la Part Forana i la UIB deuen haver donat els seus fruits. Vull suposar que, si més no els universitaris, deuen omplir les biblioteques, els centres culturals, les cases-museu i tots els llocs espargits per la nostra geografia altre temps agrícola, avui especuladora.

-Idò no et confïis. Hi van només quan els ofereixen crèdits de lliure disposició, d'aquests que els serveixen per fer una mena de currículum que els pot servir per...

-Ja és ben estrany, ja, això que em dius; sobretot si ho comparam amb el consum que fan de telèfons mòbils i cotxes. Diuen que a Manacor hi ha 930 vehicles per cada 1.000 habitants. Idò, saps què et dic?, que em sembla ben guapo.