Beryl Graves, l'erudita discreta

Vaig tenri un cert contacte personal amb ella amb motiu d'uns pocs poemes que vaig traduir de Robert Graves al català. En Josep Piera ha contat en algun dels seus llibres l'anada amb el meu vell Dyane 6 cap a Deià, amb Lluís Urpinell, l'amic Josep editor de la revista Cairel i jo mateix per fer-li entrega de la revista Cairel, on foren publicats. Tots recordam l'educació exquisida amb la qual ens va tractar i la il·lusió que tenia a veure aquelles traduccions d'alguns poemes del seu marit al català.

Retrats més precisos de la persona són presents a Wild Olives de William Graves i especialment al llibre de memòries de la filla Llúcia editat en català per Proa. Llúcia Graves comença el llibre parlant de la mare que es va a operar de cataractes a la Clínica Barraquer de Barcelona per poder enllestir l'edició de les poesies completes de Robert Graves. Beryl era com Llúcia llicenciada en literatura per la Universitat d'Oxford, i bé que ho demostra a l'edició de les obres completes.

L'edició en tres toms de les poesies de Robert Graves editades per l'editorial Carcanet fetes per Beryl Graves en col·laboració amb un catedràtic de literatura anglès (lament ara no tenir el llibre a l'abast per citar-ne el nom concret) són un monument de rigor, amor i sensibilitat. És per aquest esforç en el darrer camí de la vida que cal recordar-la també com una erudita discreta, rigorosa i eficaç. Jo he treballat amb el primer dels toms, l'he llegit amb atenció i no puc més que fer patent la meva admiració emocionada per aquesta dona d'una secreta talla intel·ectural.

Tots ens unim al dolor d'una família que tant significa per a Mallorca, i crec que l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca, on va viure molts d'anys a un pis del carrer Guillem Massot, té el deure de recordar-la dedicant-li alguna plaça o carrer que sigui com ella: digne i discret.