En el mes d'octubre un despatx de Brussel·les es va dedicar a telefonar a més de set mil cinc-cents europeus per demanar-los quins països pensen que són una amenaça per a la pau en el món. El resultat col·locava Israel al capdavant de la llista, just davant Corea del Nord, Iran i Estats Units, i catorze llocs davant la mateixa Unió Europea. La setmana passada es va filtrar a alguns mitjans una part de l'estudi i es provocà una tempesta diplomàtica que ahir la Comissió encara intentava superar. Europa podria tornar a les actituds de l'època més fosca de la seva història, clamava un ministre d'Israel. A la UE l'acusaven d'haver volgut amagar el resultat. Altres a Brussel·les deien que seria el primer pic que un sondeig d'opinió es pot prendre com una relexió de la realitat. Finalment, un portaveu de la Comissió deia que tot era poc més que un malentès i que tanmateix una enquesta com aquesta mai no afectaria la política de la UE. Però mai un estudi estadístic de l'opinió dels europeus no havia creat tant d'interès, i l'incident recordarà als que dissenyen les enquestes que la seva feina també afecta la manera en què se'ns veu des de l'exterior. Aquesta enquesta ajuda a reforçar els prejudicis que es poden tenir a Israel contra la UE. Però l'estudi potser sí que s'ha de prendre com una reflexió de com els mitjans de comunicació europeus informen els ciutadans. Les diferències en com veim nosaltres les guerres, i com ho fan els americans, els israelians o els palestins, són producte en bona part de la feina dels nostres mitjans de comunicació. La reacció del ministre d'Exteriors d'Israel ha estat proposar contractar una empresa de relacions públiques dedicada a millorar la seva imatge a Europa, i fer-hi una exposició de busos destruïts pels atemptats suïcides comesos per palestins. Tot subratlla la importància d'uns mitjans de comunicació lliures de tot interès polític, ja que l'opinió pública, pels polítics, sembla quelcom que es pot comprar i vendre.