Els que ataquen Putin

És possible, només possible, que Putin hagués sentit, com altres, que l'empresa petroliera, la Yukos, estava en tràmits per passar a mans d'un conglomerat americà, l'Exxon. És possible que lligàs aquest detall amb el fet que el petroli s'ha convertit en la font d'ingressos més important per a Rússia i el que té més futur. El govern rus està invertint fort en infraestructures al Bàltic per garantir les exportacions durant vint anys. Fa setmanes un altre gegant del petroli, la BP, va decidir invertir bilions en el petroli rus, i que arribàs a la conclusió que tot això no convenia al seu país. Després de la privatització desastrosa dels 90, no li interessa ara que tot passi a mans estrangeres. Ara bé, tot i que Putin té molts defectes, preocupa la facilitat amb què encaixonam una figura que ens cau un poc enfora sense analitzar, ni exposar en molts casos, el pes dels motius que podria tenir per actuar. Pitjor, sovint sentim només la veu dels propagandistes que tenen interessos a defensar. Els directius de Yukos que han de protegir la imatge de l'empresa han fet bé la seva feina. La batalla es presenta difícil per a Putin: un dels executius que cerca ajuda per pressionar Moscou abans era un peix gros de la tresoreria americana, Stuart Eizenstat, un altre és exministre de finances alemany, i un més exdiputat anglès. Si aquest assumpte és resol bé pels grups en qüestió, Putin tornarà a ser presentat com el gran amic d'occident que du el país cap a la prosperitat.